Llistat de punts

No et comportis com aquells que s’espanten davant un enemic que només té la força de la seva «veu agressiva».

Alguns anomenen imprudència i gosadia la fe i la confiança en Déu.

¡És una bogeria confiar en Déu...!, diuen. ―¿I no és més bogeria confiar en un mateix, o en els altres homes?

¡Quina diferència entre aquells homes sense fe, tristos i vaciŀlants per raó de la seva existència buida, exposats com penells a la «variabilitat» de les circumstàncies, i la nostra vida confiada de cristians, alegre i ferma, massissa, per raó del coneixement i del convenciment absolut del nostre destí sobrenatural!

Els problemes que abans t’aclaparaven ―et semblaven serralades altíssimes― han desaparegut completament, s’han resolt de la manera divina, com quan el Senyor manà els vents i les aigües que es calmessin.

―¡I pensar que encara dubtaves!

Et trobes en una actitud que et sembla bastant estranya: per una banda, empetitit, quan mires cap endins; i, per una altra, segur, animat, quan mires cap amunt.

―No t’hi amoïnis: és el senyal que et vas coneixent millor i, ¡això sí que importa!, que el vas coneixent millor a Ell.

¿Ho has vist? ―¡Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

―Te n’has de convèncer: no hi ha motiu per meravellar-se. Confiant en Déu ―¡confiant-hi de debò!―, les coses són fàcils. I, a més, sobrepassant sempre el límit del que s’havia imaginat.

Per a tu, que vaciŀles, copio d’una carta: «D’ara endavant, és possible que continuï sent el mateix instrument inepte de sempre. Tot i això, haurà canviat el plantejament i la solució del problema de la meva vida; perquè hi ha en mi un desig, ferm, de perseverança... ¡per sempre més!»

―No dubtis en cap moment que Ell no falla mai.

Quan el qui mana és negatiu i desconfiat, fàcilment cau en la tirania.

Sense el Senyor no podràs fer cap passa segura. ―Aquesta certesa que necessites la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d’alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i costerut.

Mai no t’havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d’amor i de despreniment, de seguretat i d’inseguretat: perquè no et refies gens de tu, i del tot de Déu.

Fomenta, en la teva ànima i en el teu cor ―en la teva inteŀligència i en el teu voler―, l’esperit de confiança i d’abandó en l’amorosa Voluntat del Pare celestial... ―D’allí neix la pau interior que anheles.