Llistat de punts

Hi ha 8 punts a «Solc» la matèria dels quals és Contradiccions → en l'apostolat.

Vaig veure rubor en el rostre d’aquell home senzill, i gairebé llàgrimes als ulls: prestava generosament la seva coŀlaboració en bones obres, amb els diners honrats que ell mateix guanyava, i va saber que «els bons» titllaven de bastardes les seves accions.

Amb ingenuïtat de neòfit en aquestes batalles de Déu, mussitava: «¡Veuen que em sacrifico... i encara em sacrifiquen!»

―Hi vaig parlar a poc a poc: besà el meu Santcrist, i la seva natural indignació va esdevenir pau i goig.

¿Se t’escandalitzen perquè parles d’entrega als qui mai no havien pensat en aquest problema?... ―Bé, ¿i què?: si tu tens vocació d’apòstol d’apòstols.

A vegades no volen entendre: estan com encegats... Però, altres vegades, ets tu qui no ha aconseguit fer-se comprendre: ¡corregeix-te!

Si sovinteges l’escola del Mestre, no t’estranyarà que també te les hagis d’haver amb la incomprensió de tantes i de tantes persones, que podrien ajudar-te moltíssim, només que fessin el mínim esforç per ser comprensius.

Així definia la gelosia o l’enveja un home recte: «Molt mala voluntat deuen tenir, per enterbolir una aigua tan clara.»

Les crítiques contra les obres d’apostolat acostumen a ser de dos estils: uns presenten aquella tasca com una estructura complicadíssima...; uns altres la titllen de quefer còmode i fàcil.

En el fons, aquesta «objectivitat» es redueix a mires estretes, amb una bona dosi de llenguda ganduleria. ―Pregunta’ls sense por: ¿Vosaltres, què feu?

Els qui t’han parlat malament d’aquell amic lleial a Déu, són els mateixos que murmuraran de tu, quan et decideixis a portar-te millor.

Vociferen els sectaris contra allò que anomenen «el nostre fanatisme», perquè els segles passen i catòlica resta immutable.

En canvi, el fanatisme dels sectaris ―perquè no té relació amb la veritat― canvia de vestidura cada temporada, alçant contra la santa Església l’espantall de meres paraules, buides de contingut pels seus fets: «llibertat», que encadena; «progrés», que retorna a la selva; «ciència», que amaga ignorància... Sempre una ensenya que cobreix vella mercaderia avariada.

¡Tant de bo es faci cada dia més fort «el teu fanatisme» per , única defensa de l’única Veritat!