Llistat de punts

Murmuren. I després ells mateixos s’encarreguen que algú vingui corrents a explicar-te aquell «es diu»... ―¿Vilesa? ―Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que no podrà fer-te cap mal, la seva llengua, si treballes amb rectitud... ―Pensa: ¡que babaus que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans..., i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l’Evangeli.

No ho volies creure, però has hagut de rendir-te a l’evidència, pagant-ho tu: aquelles afirmacions que vas pronunciar amb senzillesa i amb un sa sentit catòlic, les han recaragolades amb malícia els enemics de la fe.

És veritat, «hem de ser càndids com els coloms..., i prudents com les serps». No parlis a deshora ni fora de lloc.

El poble més petit ―comentava un, cansat de murmuracions― hauria de ser com la capital.

―No sabia, pobre, que és el mateix.

―Tu, per amor a Déu i al proïsme, no caiguis en un defecte tan pedestre..., i tan poc cristià. ―Dels primers seguidors de Crist s’afirmava: ¡Mireu com s’estimen! ¿Es pot dir el mateix de tu, de mi, a tota hora?

Les crítiques contra les obres d’apostolat acostumen a ser de dos estils: uns presenten aquella tasca com una estructura complicadíssima...; uns altres la titllen de quefer còmode i fàcil.

En el fons, aquesta «objectivitat» es redueix a mires estretes, amb una bona dosi de llenguda ganduleria. ―Pregunta’ls sense por: ¿Vosaltres, què feu?

Per als mandats de la teva fe, potser no pots demanar simpatia, però sí que has d’exigir respecte.

Els qui t’han parlat malament d’aquell amic lleial a Déu, són els mateixos que murmuraran de tu, quan et decideixis a portar-te millor.