Llistat de punts

En alguns moments t’angoixa un principi de desànim, que mata tota la teva iŀlusió, i que amb prou feines aconsegueixes vèncer a força d’actes d’esperança. ―No hi fa res: és l’hora bona per demanar més gràcia a Déu, i ¡endavant! Renova l’alegria de lluitar, encara que perdis una batussa.

Han vingut nuvolades de falta de ganes, de pèrdua d’iŀlusió. Han caigut ruixats de tristesa, amb la sensació clara de trobar-te lligat. I, com a colofó, t’han assetjat decaïments, que neixen d’una realitat més o menys objectiva: tants anys lluitant..., i encara ets tan enrere, tan lluny.

Tot això és necessari, i Déu hi compta: per aconseguir el «gaudium cum pace» ―la pau i l’alegria veritables―, hem d’afegir, al convenciment de la nostra filiació divina, que ens omple d’optimisme, el reconeixement de la pròpia personal feblesa.