Llistat de punts

Els qui ens hem dedicat a Déu, no hem perdut res.

Fa llàstima de comprovar com alguns entenen l’almoina: uns quants cèntims o una mica de roba vella. Sembla que no han llegit l’Evangeli.

No aneu amb miraments: ajudeu els altres a formar-se amb prou fe i fortalesa per desprendre’s generosament, en vida, d’allò que necessiten.

―Als ronsejaires, expliqueu-los que és poc noble i poc elegant, també des del punt de vista terrenal, esperar-se fins al final, quan per força ja no poden endur-se res.

«Qui presta, no cobra; si cobra, no és tot; si tot, no és tal; si tal, enemic mortal.»

¿I doncs?... ¡Dona!, sense càlcul, i sempre per Déu. Així viuràs, també humanament, més a prop dels homes i contribuiràs que hi hagi menys ingrats.

Molts se senten desgraciats, precisament per tenir massa de tot. ―Els cristians, si veritablement es condueixen com a fills de Déu, passaran incomoditat, calor, fatiga, fred... Però no els faltarà mai l’alegria, perquè això ―¡tot!― ho disposa o bé ho permet Ell, que és la font de la felicitat vertadera.

Aquell encant inconcret i plaent del món..., tan constant. Les flors del camí ―te n’atrauen els colors i les aromes...―; els ocells del cel; totes les criatures...

―¡Pobre fill meu!: és raonable. Altrament, si no et fascinessin, ¿quin sacrifici podries oferir a nostre Senyor?