Llistat de punts

«Això és el meu Cos...», i Jesús es va immolar, amagant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb i la seva Sang, amb l‘Ànima i la Divinitat: igual que el dia que Tomàs va ficar els dits dins les seves Llagues glorioses.

Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense fer ni senyal d’una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues.

―¡Tens força menys fe que Tomàs!

Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a xerrar una estona amb ell, a portar-li obsequis, caliu d’amistat, consol?... I, ¿si aquesta xerrada amb l’empresonat fos per salvar-te a tu d’un mal i aportar-te un bé..., l’abandonaries? I, ¿si, en lloc d’un amic, fos el teu pare mateix o el teu germà?

―¡I doncs!

¡Jesús s’ha quedat a l’Hòstia santa per nosaltres!: per estar-se al nostre costat, per sostenir-nos, per guiar-nos. ―I amor únicament amb amor es paga.

―¿Com podem no anar al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans?

¿No has vist l’escena? ―Un sergent qualsevol o un oficialet amb poc comandament...; per davant, s’acosta un recluta ben plantat, d’incomparables millors condicions que els oficials, i no manca ni el salut ni la resposta.

Medita sobre el contrast. ―Des del Sagrari d’aquella església, Crist ―perfecte Déu, perfecte Home―, que ha mort per tu a , i que et dona tots els béns que necessites..., se t’acosta. I tu, passes sense fixar-t’hi.

Vas començar amb la teva visita diària... ―No m’estranya que em diguis: començo a estimar amb bogeria la llum del Sagrari.

Que no falti cada dia un «Jesús, t’estimo» i una comunió espiritual ―si més no―, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que pateix Ell per estar amb nosaltres.

La freqüència amb què visitem el Senyor va d’acord amb dos factors: fe i cor; veure la veritat i estimar-la.