Llistat de punts

M’agradaria cridar a l’orella de tantes i de tants: no és pas sacrifici, donar els fills al servei de Déu: és honor i joia.

Li ha arribat el moment de la dura prova, i t’ha vingut a trobar tot desconsolat.

―¿Te’n recordes? Per a ell ―l’amic que et donava consells «prudents»―, la teva manera de procedir només era utopia, fruit d’una deformació d’idees, captació de voluntats, i... «agudeses» per l’estil.

―«Això d’entregar-se al Senyor ―sentenciava― és una exacerbació anormal del sentiment religiós.» I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s’hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.

Després de l’entusiasme inicial, han començat les vaciŀlacions, les incertituds, els temors. ―Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el pensament que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors ―¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!―: «menysprea’ls», fes fora de la teva memòria aquests records. Ja ho va predicar de manera terminant el Mestre fa vint segles: «¡No giris la cara enrere!»

«Si algun dels qui em segueixen no avorreix el seu pare i la seva mare i la muller i els fills i els germans i germanes, i fins i tot la seva mateixa vida, no pot ser el meu deixeble.»

Cada vegada veig més clar, Senyor, que els lligams de sang, si no passen pel teu Cor amabilíssim, són per a uns motiu permanent de creu; per a altres, origen de temptacions ―més o menys directes― contra la perseverança; per a uns altres, causa d’ineficàcia absoluta; i per a tothom, llast que s’oposa a un lliurament total.

El dimoni ―pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia― intenta emular el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. ¿T’hi has fixat?: igual que Déu se serveix dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d’altres persones, per destorbar aquesta tasca i fins i tot per fer que es perdin. I ―no t’espantis― de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims ―parents, amics, coŀlegues, etc.―, el dimoni també intenta, tot sovint, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligadures, que t’impedeixen seguir els camins de Déu, talla’ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.

«He vingut ―així s’expressa el Mestre― a enfrontar l’home contra el pare, la filla contra la mare i la nora contra la sogra...» Complint el que Ell t’exigeix, demostraràs que els estimes veritablement. Per això, no t’escudis en l’afecte que els tens ―total, ha de ser―, a l’hora del teu sacrifici personal. Si no, creu-me, avantposes, a l’amor de Déu, el dels pares; i, al dels pares, el teu amor propi.

―¿Has entès ara, amb més profunditat, la congruència de les paraules evangèliques?