Llistat de punts

No compartiré mai, ni en el terreny ascètic ni en el jurídic, la idea dels qui pensen i viuen com si servir l’Església fos el mateix que encimbellar-se.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de de Crist, només per remuntar-se i assolir posicions... Són els mateixos que res del que veuen, tret que coincideixi amb el seu criteri, no ho consideren net.

―Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: «Non mea voluntas, sed tua fiat!» ―¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat santa!

Cada dia has de créixer en lleialtat a l’Església, al Papa, a un amor sempre més ¡teològic!

Tens un afany gran d’estimar l’Església: tant més gran, com més s’esvaloten els qui pretenen desafavorir-la. ―Em sembla molt lògic: perquè l’Església és

Els qui no volen entendre que la fe exigeix servei a l’Església i a les ànimes, més tard o més d’hora inverteixen els termes, i acaben servint-se de l’Església i de les ànimes, per als seus fins personals.

Tant de bo no caiguis, mai, en l’error d’identificar el Cos Místic de Crist amb la determinada actitud, personal o pública, d’un qualsevol dels seus membres.

I tant de bo no donis ocasió perquè gent menys formada caigui en aquest error.

―¡Mira si és important la teva coherència, la teva lleialtat!

No t’entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent...

―¿Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir del camí de Crist.

No cedeixis mai en la doctrina de l’Església. ―Quan es fa un aliatge, el metall més bo és el que hi perd.

A més a més, aquest tresor no és teu, i ―com diu l’Evangeli― l’Amo et pot demanar comptes quan menys t’ho esperis.

Estic d’acord amb tu que hi ha catòlics, practicants i fins i tot piadosos als ulls dels altres, i potser sincerament convençuts, que serveixen ingènuament els enemics de l’Església...

―Se’ls ha ficat dins de casa seva mateix, amb diferents noms mal aplicats ―ecumenisme, pluralisme, democràcia―, el pitjor adversari: la ignorància.

Encara que sembli una paradoxa, no és rara la vegada que, aquells que s’anomenen a si mateixos fills de l’Església, són justament els qui més confusió sembren.

Estàs cansat de lluitar. T’ha fastiguejat l’ambient, caracteritzat per la falta de lleialtat... ¡Tothom es llança sobre el caigut, per aixafar-lo!

No sé per què t’estranyes. Ja li va succeir el mateix a Jesucrist, però Ell no es va fer enrere, perquè havia vingut justament a salvar els malalts i els qui no el comprenien.

¡Que no actuïn els lleials!, volen els deslleials.