Llistat de punts

Després de la teva decisió, cada dia fas un descobriment nou. Recordes l’ahir, quan et demanaves constantment: «¿i això, com?»..., i continuaves després en els teus dubtes o en els teus desencants...

Ara sempre trobes la resposta exacta, raonada i clara. I, en sentir com contesten a les teves preguntes de vegades puerils, se t’acut pensar: «Així devia atendre Jesús els primers Dotze.»

No et queixis, si pateixes. Es poleix la pedra que s’estima, la que és bona.

¿Et fa mal? ―Deixa’t tallar, amb agraïment, perquè Déu t’ha pres a les seves mans com un diamant... No es treballa pas així, un còdol vulgar.

Cal ensenyar a la gent a treballar ―sense exagerar la preparació: «fer» és també formar-se―, i a acceptar per endavant les imperfeccions inevitables: el millor, enemic del bo.

Governar, moltes vegades, consisteix a saber «anar estirant» la gent, amb paciència i afecte.

Aprecia els qui sàpiguen dir-te que no. I, a més, demana’ls que et raonin la negativa, per aprendre’n..., o per corregir.

El diamant es poleix amb el diamant..., i les ànimes, amb les ànimes.

Has de comportar-te cada dia, en tractar els qui t’envolten, amb molta comprensió, amb molt d’afecte, juntament ―és ben clar― amb tota l’energia necessària: si no, la comprensió i l’afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.

Si t’enfades ―de vegades és un deure; d’altres, una feblesa―, que duri només pocs minuts. I a més, sempre amb caritat: ¡tendresa!

¿Renyar?... Moltes vegades és necessari. Però ensenyant a corregir el defecte. Mai, per un desfogament del teu mal caràcter.

Quan cal corregir, s’ha d’actuar amb claredat i amabilitat; sense excloure un somriure als llavis, si convé. Mai ―o molt rarament―, agafant-s’ho a la valenta.

¿Et sents dipositari del bé i de la veritat absoluta i, per tant, investit d’un títol personal o d’un dret a desarrelar el mal costi el que costi?

―Per aquest camí no arranjaràs res: ¡només per Amor i amb amor!, recordant que l’Amor t’ha perdonat i et perdona tant.

Efectivament, el que és vell mereix respecte i agraïment. Aprendre, sí. Tenir en compte aquelles experiències, també. Però no exagerem: cada cosa té el seu temps. ¿Que potser ens vestim amb jupó i calçons, i ens cobrim el cap amb una perruca empolsegada?