Llistat de punts

Un altre home de fe m’escrivia: «Quan per necessitat estàs aïllat, es nota perfectament l’ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” ―¡ dels Sants! ―, no podria conservar aquest optimisme, que m’omple.»

Propòsit sincer: fer amable i fàcil el camí als altres, que prou amargures comporta la vida.

Mentre continuïs persuadit que els altres han de viure sempre pendents de tu, mentre no et decideixis a servir ―a ocultar-te i desaparèixer―, el tracte amb els teus germans, amb els teus coŀlegues, amb els teus amics, serà font contínua de disgustos, de malhumor...: de supèrbia.

Els pobrissons superbs pateixen per mil petites bajanades, que exagera el seu amor propi, i que als altres passen inadvertides.

El deure de la fraternitat, amb totes les ànimes, farà que exercitis l’«apostolat de les coses petites», sense que ho notin: amb afany de servei, de manera que el camí se’ls mostri amable.

T’ha costat molt anar deixant de banda i oblidant les teves preocupacionetes, les teves iŀlusions personals: pobres i poques, però arrelades. ―En compensació, ara estàs ben segur que la teva iŀlusió i la teva ocupació són els teus germans, i només ells, perquè en el proïsme has après a descobrir-hi Jesucrist.

Evita amb delicadesa tot allò que pugui ferir el cor dels altres.

¿Com és que, entre deu maneres de dir que «no», has de triar sempre la més antipàtica? ―La virtut no desitja ferir.

El pensament de la mort t’ajudarà a cultivar la virtut de la caritat, perquè potser aquell instant concret de convivència és l’últim en què coincideixes amb aquest o amb l’altre...: ells o tu, o jo, podem faltar en qualsevol moment.

Evita sempre la queixa, la crítica, les murmuracions...: evita de manera contundent tot allò que pugui introduir discòrdia entre germans.

«Custos, quid de nocte!» ―¡Guàrdia, vigileu!

Tant de bo tu també t’acostumessis a tenir, durant la setmana, el teu dia de guàrdia: per entregar-te més, per viure amb més amorosa vigilància cada detall, per fer una mica més d’oració i de mortificació.

Mira que l’Església santa és com un gran exèrcit en ordre de batalla. I tu, dins d’aquest exèrcit, defenses un «front», on hi ha atacs i lluites i contraatacs. ¿Ho entens?

Aquesta disposició, en acostar-te més a Déu, t’impulsarà a convertir les teves jornades, una rere l’altra, en dies de guàrdia.