Llistat de punts

Heus aquí una tasca urgent: remoure la consciència de creients i no creients ―fer una lleva d’homes de bona voluntat―, amb el fi que cooperin i facilitin els instruments materials necessaris per treballar amb les ànimes.

Molt d’entusiasme i de comprensió, demostra. Però quan veu que es tracta d’«ell», que «ell» ha de contribuir-hi de debò, es retira covardament.

Em recorda aquells que, en moments de greu perill, exclamaven amb falsa valentia: ¡guerra, guerra!, però ni volien donar diners, ni allistar-se per defensar la pàtria.

Fa llàstima de comprovar com alguns entenen l’almoina: uns quants cèntims o una mica de roba vella. Sembla que no han llegit l’Evangeli.

No aneu amb miraments: ajudeu els altres a formar-se amb prou fe i fortalesa per desprendre’s generosament, en vida, d’allò que necessiten.

―Als ronsejaires, expliqueu-los que és poc noble i poc elegant, també des del punt de vista terrenal, esperar-se fins al final, quan per força ja no poden endur-se res.

«Qui presta, no cobra; si cobra, no és tot; si tot, no és tal; si tal, enemic mortal.»

¿I doncs?... ¡Dona!, sense càlcul, i sempre per Déu. Així viuràs, també humanament, més a prop dels homes i contribuiràs que hi hagi menys ingrats.

Vaig veure rubor en el rostre d’aquell home senzill, i gairebé llàgrimes als ulls: prestava generosament la seva coŀlaboració en bones obres, amb els diners honrats que ell mateix guanyava, i va saber que «els bons» titllaven de bastardes les seves accions.

Amb ingenuïtat de neòfit en aquestes batalles de Déu, mussitava: «¡Veuen que em sacrifico... i encara em sacrifiquen!»

―Hi vaig parlar a poc a poc: besà el meu Santcrist, i la seva natural indignació va esdevenir pau i goig.