Llistat de punts

Les decisions de govern, preses a la lleugera per una sola persona, neixen sempre, o gairebé sempre, influïdes per una visió unilateral dels problemes.

―Per més grans que siguin la teva preparació i el teu talent, has d’escoltar els qui comparteixen amb tu aquesta tasca de direcció.

Mira de ser rectament objectiu en la teva feina de govern. Evita aquesta inclinació dels qui tendeixen a veure més aviat ―i de vegades, només― allò que no funciona, els errors.

―Omple’t d’alegria, amb la certesa que el Senyor a tothom ha concedit la capacitat de fer-se sants, justament en la lluita contra els propis defectes.

Cal ensenyar a la gent a treballar ―sense exagerar la preparació: «fer» és també formar-se―, i a acceptar per endavant les imperfeccions inevitables: el millor, enemic del bo.

No et refiïs mai només de l’organització.

Governar, moltes vegades, consisteix a saber «anar estirant» la gent, amb paciència i afecte.

El bon govern no ignora la flexibilitat necessària, sense caure en la falta d’exigència.

Els homes mediocres, mediocres de cap i d’esperit cristià, quan s’eleven a autoritat, s’envolten de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d’aquesta manera no perdran mai el domini.

Els discrets, en canvi, s’envolten de doctes ―que afegeixin al saber la netedat de vida―, i els transformen en homes de govern. No els enganya la humilitat, perquè ―engrandint els altres― s’engrandeixen ells.

Tu, que ocupes un lloc de responsabilitat, en exercir la teva tasca, recorda: el que és personal, fineix amb la persona que es va fer imprescindible.

Una norma fonamental de bon govern: repartir responsabilitats, sense que això signifiqui buscar comoditat o anonimat. Hi torno, repartir responsabilitats: demanant a cadascú comptes del seu encàrrec, per poder «retre comptes» a Déu; i a les ànimes, si cal.