Llistat de punts

Quan es governa, després de pensar en el bé comú, cal comptar amb el fet que ―en el terreny espiritual i en el civil― difícilment una norma pot no desagradar a alguns.

―¡No plou mai a gust de tothom!, diu la saviesa popular. Però això, no ho dubtis, no és defecte de la llei, sinó rebeŀlia injustificada de la supèrbia o de l’egoisme d’aquells pocs.

Autoritat. ―No és que el de dalt «faci crits» a l’inferior, i aquest al de més avall.

Amb aquest criteri ―caricatura de l’autoritat―, a part de l’evident falta de caritat i de correcció humana, només s’aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: ¡a tot estirar, els utilitza!

No siguis tu d’aquells que, tenint desgovernada la pròpia casa, intenten entremetre’s en el govern de la casa dels altres.

Per a tu, que ocupes aquest lloc de govern. Medita-ho: els instruments més forts i eficaços, si se’ls tracta malament, s’osquen, es desgasten i s’inutilitzen.

Em sembla molt bé que, cada dia, procuris augmentar aquesta preocupació fonda pels teus súbdits: perquè sentir-se envoltat i protegit per la comprensió afectuosa del superior, pot ser el remei eficaç que necessiten les persones a les quals has de servir amb el teu govern.

Pena, em va fer aquell home de govern. Intuïa l’existència d’alguns problemes, per altra banda lògics en la vida..., i es va espantar i molestar quan els hi van comunicar. S’estimava més desconèixer-los, viure amb la mitja llum o amb la penombra de la seva visió, per continuar tranquil.

Li vaig aconsellar que els afrontés amb cruesa i amb claredat, justament perquè deixessin d’existir, i li vaig assegurar que llavors sí que viuria amb la veritable pau.

Tu, no resolguis els problemes, propis i aliens, ignorant-los: això seria comoditat, mandra, obrir la porta a l’acció del diable.

Càrrecs... ¿Amunt o avall? ―¡No et ve d’aquí!... ―Tu ―és el que assegures― has vingut a ser útil, a servir, amb una disponibilitat total: comporta’t en conseqüència.

Si algú acceptés que, entre els xais, s’hi criessin llops..., pot imaginar-se fàcilment el destí que tindrien els seus xais.

Els homes mediocres, mediocres de cap i d’esperit cristià, quan s’eleven a autoritat, s’envolten de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d’aquesta manera no perdran mai el domini.

Els discrets, en canvi, s’envolten de doctes ―que afegeixin al saber la netedat de vida―, i els transformen en homes de govern. No els enganya la humilitat, perquè ―engrandint els altres― s’engrandeixen ells.

No és prudent enlairar homes inèdits a una tasca important de direcció, per veure què en surt. ―¡Com si el bé comú pogués dependre d’una capsa de sorpreses!

¿Constituït en autoritat, i actues pel què diran els homes? ―¡Ranci! ―De primer, t’ha d’importar què dirà Déu; després ―força en segon terme, i de vegades mai―, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tothom ―diu el Senyor― que em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el Cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el Cel.»

Refusa l’ambició d’honors; contempla, en canvi, els instruments, els deures i l’eficàcia. ―Així, no ambicionaràs els càrrecs i, si arriben, te’ls miraràs en la justa mesura: càrregues en servei de les ànimes.