Llistat de punts

«¡No ajudeu tant l’Esperit Sant!», em deia un amic, de broma, però amb molta por.

―Vaig respondre: penso que «l’ajudem» poc.

No podia ser més senzilla la manera de cridar Jesús els primers dotze: «Vine i segueix-me.»

Per a tu, que busques tantes excuses per no continuar aquesta feina, s’ajusta com el guant a la mà la consideració que ben pobra era la ciència humana d’aquells primers; i, tanmateix, ¡com van remoure els qui se’ls escoltaven!

―No m’ho oblidis: la tasca la continua fent Ell, a través de cadascun de nosaltres.

Quan consideris que són molts els que desaprofiten la gran ocasió, i deixen que Jesús passi de llarg, pensa: ¿d’on em ve a mi aquesta crida clara, tan providencial, que em va mostrar el meu camí?

―Medita-ho cada dia: l’apòstol ha de ser sempre un altre Crist, el mateix Crist.

«Apreneu de mi que soc benigne i humil de cor...» ¡Humilitat de Jesús!... ¡Quina lliçó per a tu, que ets un pobre instrument de fang!: Ell ―sempre misericordiós― t’ha enlairat, fent lluir en la teva vilesa, gratuïtament exalçada, les llums del sol de tu, ¡quantes vegades has disfressat la teva supèrbia sota capa de dignitat, de justícia...! ¡I quantes ocasions d’aprendre del Mestre has desaprofitat, per no haver sabut sobrenaturalitzar-les!

Camí segur d’humilitat és meditar com, tot i mancats de talent, d’anomenada i de fortuna, podem ser instruments eficaços, si recorrem a l’Esperit Sant perquè ens dispensi els seus dons.

Els Apòstols, malgrat haver estat instruïts per Jesús durant tres anys, van fugir espaordits davant els enemics de Crist. No obstant això, després de la Pentecosta, es van deixar assotar i empresonar, i van acabar donant la vida en testimoni de la seva fe.

Encara que ets tan poca cosa, Déu s’ha servit de tu, i continua servint-se’n, per a treballs fecunds, a glòria seva.

―No t’envaneixis. Pensa: ¿què diria de si mateix l’instrument d’acer o de ferro, que l’artista fa servir per muntar joies d’or i de pedres fines?

¿Què val més: un quilo d’or o un de coure?... I, amb tot, en molts casos el coure serveix més i millor que l’or.

La teva vocació ―crida de Déu― és de dirigir, d’arrossegar, de servir, de ser cabdill. Si tu, per falsa o per mal entesa humilitat, t’aïlles, tancant-te en el teu racó, faltes al teu deure d’instrument diví.

Quan el Senyor se serveix de tu per abocar la seva gràcia en les ànimes, recorda que tu només ets l’embolcall del regal: un paper que s’estripa i es llença.