Llistat de punts

¡Que clarament veig ara que el «sant desvergonyiment» té l’arrel, molt fonda, a l’Evangeli! Compleix de Déu..., recordant-te de Jesús difamat, de Jesús escopit i bufetejat, de Jesús dut davant els tribunals d’homenets..., ¡¡i de Jesús que calla!! ―Propòsit: abaixar el front davant els ultratges i ―comptant també amb les humiliacions que, sens dubte, vindran― prosseguir la tasca divina, que l’Amor misericordiós de nostre Senyor ha volgut encomanar-nos.

Comprens la feina que es fa..., et sembla bé (!). Però poses molta cura a no coŀlaborar-hi, i més encara a aconseguir que els altres no vegin o no pensin que hi coŀlabores.

―¡Tens por que et considerin millor del que ets!, m’has dit. ―¿No pot ser que tinguis por que Déu i els homes t’exigeixin més coherència?

M’escrius que has arribat, per fi, al confessionari, i que has tastat la humiliació d’haver d’obrir la claveguera ―és el que dius― de la teva vida davant «un home».

―¿Quan arrencaràs aquesta vana estimació que sents de tu mateix? Llavors, aniràs a la confessió joiós de mostrar-te com ets, davant «aquell home» ungit ―un altre Crist, ¡el mateix Crist!―, que et dona l’absolució, el perdó de Déu.

«L’oració» és la humilitat de l’home que reconeix la seva profunda misèria i la grandesa de Déu, al qual s’adreça i adora, de manera que tot ho espera d’Ell i res de si mateix.

«La fe» és la humilitat de la raó, que renuncia al seu propi criteri i es prostra davant els judicis i l’autoritat de l’Església.

«L’obediència» és la humilitat de la voluntat, que se subjecta al voler d’altri, per Déu.

«La castedat» és la humilitat de la carn, que se sotmet a l’esperit.

«La mortificació» exterior és la humilitat dels sentits.

«La penitència» és la humilitat de totes les passions, immolades al Senyor.

―La humilitat és la veritat en el camí de la lluita ascètica.

Deixa’m que et recordi, entre d’altres, alguns senyals evidents de falta d’humilitat:

―pensar que les coses que fas o dius estan més ben fetes o més ben dites que les dels altres;

―voler sortir-te sempre amb la teva;

―disputar sense raó o ―quan en tens― insistir amb tossuderia i de mala manera;

―donar el teu parer sense que te’l demanin, ni ho exigeixi la caritat;

―menysprear el punt de vista dels altres;

―no mirar tots els teus dons i qualitats com a prestats;

―no reconèixer que ets indigne de tota honra i apreciació, fins i tot de la terra que trepitges i de les coses que posseeixes;

―posar-te a tu mateix com a exemple en les converses;

―parlar malament de tu mateix, perquè formin un bon judici de tu o et contradiguin;

―excusar-te quan se’t reprèn;

―encobrir al Director algunes faltes humiliants, perquè no perdi el concepte que té de tu;

―escoltar amb complaença que et lloïn, o alegrar-te que hagin parlat bé de tu;

―doldre’t que altres siguin més apreciats que tu;

―negar-te a exercir oficis inferiors;

―buscar o desitjar singularitzar-te;

―insinuar en la conversa paraules de lloança pròpia o que deixen entendre la teva honradesa, el teu enginy o traça, el teu prestigi professional...;

―avergonyir-te de no tenir determinats béns...

El convenciment de la teva «mala pasta» ―el teu propi coneixement― et donarà la reacció sobrenatural, que farà arrelar més i més en la teva ànima el goig i la pau, davant la humiliació, el menyspreu, la calúmnia...

Després del «fiat» ―Senyor, el que Tu vulguis―, el teu raciocini en aquests casos haurà de ser: «¿Només ha dit això? Es veu que no em coneix; altrament, no hauria fet tan curt.»

Com que estàs convençut que mereixes més maltractament, sentiràs gratitud envers aquella persona, i t’alegraràs d’allò que a un altre el faria patir.

«Memento, homo, quia pulvis es...» ―recorda, home, que ets pols... ―Si ets pols, ¿per què t’ha de molestar que et trepitgin?

Per la via de la humilitat es va a tot arreu..., fonamentalment al Cel.

«Quia respexit humilitatem ancillae suae» ―perquè veié la baixesa de la seva esclava...

―¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Parla amb la nostra Mare, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.

Tu, que estàs constituït en molt alta autoritat, series imprudent si interpretessis el silenci dels qui escolten com un signe d’aquiescència: pensa que no els deixes que t’exposin els seus suggeriments, i que et sents ofès si arriben a comunicar-te’ls. ―T’has de corregir.

El cristià triomfa sempre des de , des de la pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l’Omnipotència divina.