Llistat de punts

No podem ser sectaris, em deien amb aire d’equanimitat, davant la fermesa de la doctrina de l’Església.

Després, quan els vaig fer veure que el qui té no és sectari, van comprendre la seva equivocació.

Per a tants moments de la història, que el diable s’encarrega de repetir, em semblava una consideració ben encertada aquella que m’escrivies sobre lleialtat: «Tot el dia que porto al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: ¡Roma!»

No compartiré mai, ni en el terreny ascètic ni en el jurídic, la idea dels qui pensen i viuen com si servir l’Església fos el mateix que encimbellar-se.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de de Crist, només per remuntar-se i assolir posicions... Són els mateixos que res del que veuen, tret que coincideixi amb el seu criteri, no ho consideren net.

―Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: «Non mea voluntas, sed tua fiat!» ―¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat santa!

Cada dia has de créixer en lleialtat a l’Església, al Papa, a un amor sempre més ¡teològic!

Tens un afany gran d’estimar l’Església: tant més gran, com més s’esvaloten els qui pretenen desafavorir-la. ―Em sembla molt lògic: perquè l’Església és

Els qui no volen entendre que la fe exigeix servei a l’Església i a les ànimes, més tard o més d’hora inverteixen els termes, i acaben servint-se de l’Església i de les ànimes, per als seus fins personals.

Tant de bo no caiguis, mai, en l’error d’identificar el Cos Místic de Crist amb la determinada actitud, personal o pública, d’un qualsevol dels seus membres.

I tant de bo no donis ocasió perquè gent menys formada caigui en aquest error.

―¡Mira si és important la teva coherència, la teva lleialtat!

Encara que sembli una paradoxa, no és rara la vegada que, aquells que s’anomenen a si mateixos fills de l’Església, són justament els qui més confusió sembren.

Et va deixar molt pensatiu sentir-me comentar: vull tenir la sang de l’Església; no la d’Alexandre, ni , ni la dels set savis de Grècia.

Pot passar que hi hagi, entre els catòlics, alguns que tinguin poc esperit cristià; o que facin aquesta impressió als qui els tracten en un determinat moment.

Però, si t’escandalitzessis d’aquesta realitat, demostraries conèixer poc la misèria humana i... la teva pròpia misèria. A més a més, no és just ni lleial prendre ocasió de les febleses d’aquells pocs, per difamar Crist i

«¡Mentre no em facin pecar!» ―Ferm comentari d’aquella pobra criatura, gairebé anihilada, en la seva vida personal i en els seus afanys d’home i de cristià, per enemics poderosos.

―Medita i aprèn: ¡mentre no et facin pecar!