Llistat de punts

¡Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava als ulls de , que no pot contenir la joia ―«Magnificat anima mea Dominum!»― i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al seu costat.

¡Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l’alegria d’estar amb Ell i de tenir-lo.

A vegades, de cara a aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges de fer-los crits, i de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, perquè surtin d’aquest ensopiment terrible en què es troben immerses. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

―Com de bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, fruit de la seva caritat perfecta...

Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan amb encongiment i manca d’aptitud.

No es pot oblidar que el nostre Mestre era ―¡és!― «perfectus Homo» ―Home perfecte.

Perdonar. ¡Perdonar amb tota l’ànima i sense cap escletxa de rancor! Actitud sempre gran i fecunda.

―Aquest fou el gest de Crist en ser enclavat a la creu: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan», i d’allí va venir la teva salvació i la meva.

Mira: hem d’estimar Déu no solament amb el nostre cor, sinó amb el «seu», i amb el de tota la humanitat de tots els temps...: si no, farem curt per correspondre al seu Amor.

¡Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s’omple de goig i de dolor; que s’entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que mena al cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos...

―¡Gràcies, Jesús meu, i dona’ns un cor a la mida del teu!

Acostuma’t a posar el teu pobre cor en el dolç i immaculat Cor de Maria, perquè te’l purifiqui de tanta escòria, i et dugui al Cor sacratíssim i misericordiós de Jesús.

El Senyor va convertir Pere ―que l’havia negat tres vegades― sense adreçar-li tan sols ni un retret: amb una mirada d’Amor.

―Amb aquests mateixos ulls ens mira Jesús, després de les nostres caigudes. Tant de bo puguem dir-li, com Pere: «Senyor, Tu ho saps tot; Tu saps que t’estimo», i canviem de vida.