Llistat de punts

«Ego palam locutus sum mundo»: Jo he predicat públicament davant de tothom, respon Jesús a Caifàs, quan s’apropa el moment de donar la seva Vida per nosaltres.

―I, amb tot, hi ha cristians que s‘avergonyeixen de manifestar «palam» ―palesament― veneració al Senyor.

Nadal. M’escrius: «Seguint el fil de l’espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l’Infant. ¡Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una joia sense límit. ¡Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...»

―¡Tant de bo sigui veritat aquest voler teu!

¡Una altra vegada a les teves antigues bogeries!... I després, quan tornes, et trobes amb poca alegria, perquè et falta humilitat.

Sembla que t’entestes a desconèixer la segona part de la paràbola del fill pròdig, i encara continues lligat a la pobra felicitat de les garrofes. Orgullosament ferit per la teva fragilitat, no et decideixes a demanar perdó, i no consideres que, si t’humilies, t’espera la jubilosa acollida del teu Pare Déu, la festa pel teu retorn i pel teu recomençament.

Es repeteix l’escena, com amb els convidats de , amb por; uns altres, amb ocupacions; bastants..., comèdies, excuses beneites.

S’hi resisteixen. Així es troben: fastiguejats, fets un embolic, sense ganes de res, avorrits, amargats. ¡Tan fàcil com és acceptar la divina invitació de cada moment, i viure alegre i feliç!

«Hominem non habeo» ―no tinc ningú que m’ajudi. Això podrien assegurar, ¡malauradament!, molts malalts i paralítics de l’esperit, que poden servir... i han de servir.

Senyor: que no em miri mai indiferent les ànimes.

El món... -«¡Això és cosa nostra!»... ―I ho afirmes, després de posar la mirada i el cap al Cel, amb la seguretat del pagès que camina sobirà pel seu propi tros: «Regnare Christum volumus!» ―¡volem que Ell regni damunt aquesta terra seva!

S’ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s’empadronin tots els habitants d’Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem... ―¿No has pensat que el Senyor es va servir de l’acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d’una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè altres descobreixin l’honradesa cristiana, fruit de l’amor diví, i trobin Déu.

Demano a Déu que et serveixin també de model l’adolescència i la joventut de Jesús, igual quan argumentava amb els doctors del Temple, que quan treballava al taller de Josep.

¡Trenta-tres anys de Jesús!...: trenta van ser de silenci i obscuritat; de submissió i treball...

M’escrivia aquell xicotàs: «El meu ideal és tan gran que no hi cap sinó al mar.» ―Li vaig contestar: ¿I el Sagrari, tan «petit»?; ¿i el taller «vulgar» de Natzaret?

―¡En la grandesa de l’ordinari ens hi espera Ell!

Davant els qui redueixen la religió a un cúmul de negacions, o es conformen amb un catolicisme de segona fila; davant els qui volen posar el Senyor de cara a la paret, o coŀlocar-lo en un racó de l’ànima...: hem d’afirmar, amb les nostres paraules i amb les nostres obres, que aspirem a fer de Crist un autèntic Rei de tots els cors..., també dels seus.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l’amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia ―no en trec cap lletra―, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar determinades conjuntures, determinades circumstàncies favorables...

Gira els ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats van sorgir conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per anticipar la seva vida pública. Amb dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s’admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes... Però Jesucrist compleix del seu Pare, i espera: ¡obeeix!

―Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar el món sencer a Déu, quan s’insinuïn aquelles iniciatives ―ànsies potser de deserció―, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves senderes.

Tres dies, amb les nits, busca Maria el Fill que s’ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús no coneix tampoc descans.

Escolta’m: les coses santes, quan es miren santament, quan es viuen cada dia santament..., no esdevenen coses «de cada dia». Tot el quefer de Jesucrist en aquesta terra fou humà, ¡i diví!