Llistat de punts

Quan el teu egoisme t’aparta de l’afany comú pel benestar sa i sant dels homes, quan et tornes calculador i no et commous davant les misèries materials o morals dels teus semblants, m’obligues a tirar-te a la cara una cosa molt forta, perquè reaccionis: si no sents la beneïda fraternitat amb els teus germans els homes, i vius al marge de la gran família cristiana, ets un pobre expòsit.

M’escrivies: es va ajuntar al nostre grup un xicot jove, que anava cap al nord. Era miner. Cantava molt bé, i va estar acompanyant el nostre cor. Vaig pregar per ell fins que va arribar a la seva estació. Tot acomiadant-se, va comentar: «¡Com m’agradaria prolongar el viatge amb vosaltres!»

―Em vaig recordar de seguida del «mane nobiscum» ―¡queda’t amb nosaltres, Senyor!, i li vaig demanar novament amb fe, que els altres «el vegin» en cadascun de nosaltres, companys «del seu camí».

«Per la via del just descontentament», se n’han anat i se’n van les masses.

Dol..., però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que estan espiritualment o materialment necessitats!

―Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i entre els humils: precisament enmig d’ells és on més de gust es troba.

Un fill de Déu no pot ser classista, perquè li interessen els problemes de tothom... I mira d’ajudar a resoldre’ls amb la justícia i la caritat del nostre Redemptor.

Ja ho va remarcar l’Apòstol, quan ens escrivia que per al Senyor no hi ha accepció de persones, cosa que no he dubtat a traduir d’aquesta manera: ¡només hi ha una raça, la raça dels fills de Déu!

Aquest ideal de combatre ―i vèncer― en les batalles de Crist, només es farà realitat per l’oració i el sacrifici, i l’Amor. ―Així, doncs... ¡a pregar, i a creure, i a sofrir, i a Estimar!

Interessa que breguis, que donis un cop de mà... De tota manera, coŀloca els quefers professionals al seu lloc: són exclusivament mitjans per arribar al fi; no s’han de prendre mai, ni de lluny, com la cosa fonamental.

¡Quantes «professionalitis» impedeixen la unió amb Déu!

Quan comprenguis aquest ideal de treball fratern per Crist, et sentiràs més gran, més ferm, i tan feliç com es pot ser en aquest món, que tants s’entesten a fer atrotinat i amarg, perquè van exclusivament darrere el seu jo.

No m’asseguris que vius de cara a Déu, si no t’esforces a viure ―sempre i en tot― amb sincera i clara fraternitat de cara als homes, qualsevol home.

Fatus i superbs demostren ser tots el qui abusen de la seva situació de privilegi ―donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la inteŀligència...―, amb el propòsit d’humiliar els menys afortunats.

Vaig prendre nota de les paraules d’aquell obrer, que comentava entusiasmat després de participar en una reunió, que vas promoure: «No havia sentit mai parlar, com es fa aquí, de noblesa, d’honradesa, d’amabilitat, de generositat...» ―I concloïa admirat: «Enfront del materialisme d’esquerres o de dretes, ¡això és la veritable revolució!»

―Qualsevol ànima entén la fraternitat que Jesucrist ha instaurat: ¡entestem-nos a no desvirtuar aquesta doctrina!