Llistat de punts

M’agrada aquest lema: «Cada caminant segueixi el seu camí», el que Déu li ha marcat, amb fidelitat, amb amor, encara que costi.

Ordre, autoritat, disciplina... ―Escolten, ¡si és que escolten!, i somriuen cínicament, aŀlegant ―elles i ells― que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem o que ens acomodem als seus descamins; no comprenen ―¡quines protestes tan grolleres!― que les seves formes no siguin ―¡no ho poden ser!― acceptades per l’autèntica llibertat dels altres.

Davant la pressió i l’impacte d’un món materialitzat, hedonista, sense fe..., ¿com es pot exigir i justificar la llibertat de no pensar com «ells», de no obrar com «ells»?...

―A un fill de Déu no li cal demanar aquesta llibertat, perquè Crist ja ens l’ha guanyada d’una vegada per sempre més: però ha de defensar-la i demostrar-la en qualsevol ambient. Només així, entendran «ells» que la nostra llibertat no està encadenada per l’entorn.