Llistat de punts

«Miles» ―soldat, anomena l’Apòstol al cristià.

Doncs, en aquesta beneïda i cristiana lluita d’amor i de pau per la felicitat de les ànimes, de totes, hi ha, dins de les files de Déu, soldats cansats, famolencs, fets a miques per les ferides..., però alegres: porten al cor les llums segures de la victòria.

Vaig sentir en certa ocasió que en les grans batalles es repeteix un fenomen curiós. Encara que la victòria estigui assegurada amb antelació per la superioritat numèrica i de mitjans, després, en el tràfec del combat, no falten moments en què la derrota amenaça, per la feblesa d’un sector. Venen llavors les ordres terminants de l’alt comandament, i es tanquen les escletxes del flanc en dificultat.

―Vaig pensar en tu i en mi. Amb Déu, que no perd batalles, serem sempre vencedors. Per això, en la lluita per la santedat, si et notes sense forces, escolta els mandats, fes cas, deixa’t ajudar..., perquè Ell no falla.

T’ha dolgut en l’ànima quan et van dir: tu, el que busques no és la conversió, sinó un estoig per a les teves misèries...; i així, continuar còmodament ―¡però amb gust de sèver!― arrossegant aquesta trista càrrega.

Dona molt bons resultats emprendre les coses serioses amb esperit esportiu... ¿He perdut unes quantes jugades? ―Bé, però ―si persevero― al final guanyaré.

Converteix-te ara, quan encara et sents jove... ¡Que difícil que és rectificar quan ha envellit l’ànima!

Dies de silenci i de gràcia intensa... Oració cara a cara amb Déu...

He esclatat en acció de gràcies, contemplant aquelles persones, greus pels anys i per l’experiència, que s’obren als tocs divins i responen com infants, iŀlusionades davant la possibilitat de convertir encara la seva vida en una cosa útil..., que esborri tots els seus descamins i tots els seus oblits.

―Recordant aquella escena t’he recalcat: no deixis de lluitar en la vida de pietat.

Déu ens vol, als seus fills, com a forces d’ofensiva. ―No podem estar-nos a l’expectativa: el que ens toca és lluitar, allà on ens trobem, com un exèrcit en ordre de batalla.

«Custos, quid de nocte!» ―¡Guàrdia, vigileu!

Tant de bo tu també t’acostumessis a tenir, durant la setmana, el teu dia de guàrdia: per entregar-te més, per viure amb més amorosa vigilància cada detall, per fer una mica més d’oració i de mortificació.

Mira que l’Església santa és com un gran exèrcit en ordre de batalla. I tu, dins d’aquest exèrcit, defenses un «front», on hi ha atacs i lluites i contraatacs. ¿Ho entens?

Aquesta disposició, en acostar-te més a Déu, t’impulsarà a convertir les teves jornades, una rere l’altra, en dies de guàrdia.