Llistat de punts

Quan es pensa amb el cap clar en les misèries de la terra, i es contrasta aquest panorama amb les riqueses de la vida amb Crist, al meu entendre, només es troba una paraula que qualifiqui ―amb expressió rotunda― el camí que tria la gent: neciesa, neciesa, neciesa.

La majoria dels homes no és que ens equivoquem; ens passa una cosa bastant pitjor: som curts de gambals.

Trista cosa, que no vulguis amagar-te com un carreu, per sostenir l’edifici. Però que et converteixis en pedra, on ensopeguen els altres...: ¡això em sembla de malvats!

No t’escandalitzis perquè hi hagi mals cristians, que s’agiten i no practiquen. El Senyor ―escriu l’Apòstol― «ha de pagar a cadascú segons les seves obres»: a tu, per les teves; i a mi, per les meves.

―Si tu i jo ens decidim a portar-nos bé, de moment hi haurà dos pillets menys al món.

Mentre no lluitis contra la frivolitat, el teu cap semblarà una paradeta dels encants: només guardarà utopies, iŀlusions i... trastos vells.

Tens una dosi de frescor que, si l’empressis amb sentit sobrenatural, et serviria per ser un cristià formidable... ―Però, tal com la fas servir, no passes de ser un formidable fresc.

Prenent-t’ho tot així a la lleugera, em recordes aquella vella facècia: ¡Que ve el lleó!, li deien. I contestava el càndid naturalista: ―I què n’haig de fer: ¡si jo caço papallones!

Una persona terrible: l’ignorant i, alhora, treballador infatigable.

Cultiva, encara que no t’aguantis de vell, l’afany de formar-te més.

Excusa pròpia de l’home frívol i egoista: «No m’agrada comprometre’m en res.»

No vols ni una cosa ―el mal― ni l’altra ―el bé―... I així, coix de tots dos peus, a més d’errar el camí, la teva vida acaba plena de buit.

«In medio virtus...» ―Al bell mig hi ha la virtut, diu la sàvia sentència, per apartar-nos dels extremismes. ―Però no vagis a parar a l’equivocació de convertir aquest consell en eufemisme per encobrir la teva comoditat, murrieria, tebiesa, frescor, falta d’ideals, adotzenament.

Medita aquelles paraules de l’Escriptura Santa: «¡Tant de bo fossis fred, o calent! Mes per tal com ets tebi i no fred, ni calent, estic a punt de vomitar-te de la meva boca.»

No arribes mai al rovell de l’ou. ¡Sempre t’atures en l’accidental! ―Deixa’m que et repeteixi amb l’Escriptura Santa: ¡no fas més que «parlar a l’aire»!

No et comportis com aquells que, escoltant un sermó, en lloc d’aplicar-se personalment la doctrina, jutgen: ¡Que bé que li anirà això a en Tal!