Llistat de punts

Xipolleges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerres de... estupideses. ―I després t’espantes perquè t’assalten dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i descoratjament.

―M’has de concedir que ets poc conseqüent.

¿Com vols viure la presència de Déu, si no fas altra cosa que mirar a tot arreu?... ―Estàs com borratxo de futilitats.

«Em bullen al cap els assumptes en els moments més inoportuns...», dius.

Per això t’he recomanat que miris d’aconseguir uns temps de silenci interior..., i la guarda dels sentits externs i interns.

Si fins ara, abans de trobar-lo, volies córrer en la teva vida amb els ulls oberts, per assabentar-te de tot; des d’aquest moment..., ¡a córrer amb la mirada neta!, per veure amb Ell el que veritablement t’interessa.

La santa puresa: ¡humilitat de la carn! Senyor ―li demanaves―, set baldes per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldes per al cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut...

A més a més, vigila..., perquè abans s’apaga una espurna que un incendi; fuig..., perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats... perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, ¡que poc que valen, sense Tu, Déu meu!

Deia un xicotàs que acabava d’entregar-se més íntimament a Déu: «Ara el que em cal és parlar menys, visitar malalts i dormir a terra.»

―Aplica’t la lliçó.

No ens n’hem d’oblidar: en totes les activitats humanes, hi ha d’haver homes i dones amb de Crist en les seves vides i en les seves obres, alçada, visible, reparadora; símbol de la pau, de la joia; símbol de , de la unitat del gènere humà, de l’amor que Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Trinitat beatíssima ha tingut i continua tenint a la humanitat.