Llistat de punts

Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por... Perquè Ell ja sap que te l’estimes..., i de quina pasta estàs fet.

―Si tu el busques, t’acollirà com el pare al fill pròdig: ¡però has de buscar-lo!

¡No em facis de la mort una tragèdia!, perquè no ho és. Únicament als fills desamorats no els entusiasma trobar-se amb els seus pares.

Si mai t’intranquiŀlitza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, ¡et trobes tan poca cosa!, anima’t i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la preciositat i la grandesa, tota la felicitat i l’Amor infinits de Déu s’aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d’un goig nou?

El pensament de la mort t’ajudarà a cultivar la virtut de la caritat, perquè potser aquell instant concret de convivència és l’últim en què coincideixes amb aquest o amb l’altre...: ells o tu, o jo, podem faltar en qualsevol moment.

Em va fer meditar aquella notícia: cinquanta-un milions de persones moren a l’any; noranta-set cada minut. El pescador ―ja ho digué el Mestre― llança les seves xarxes al mar, el Regne de Déu s’assembla a una xarxa d’arrossegament..., i d’allí seran triats els bons; els dolents, els qui no reuneixen condicions, ¡rebutjats per sempre! Cinquanta-un milions moren a l’any, noranta-set cada minut: digues-ho també a altres.¹

Si el temps fos només or..., podries perdre’l, potser. ―Però el temps és vida, i tu no saps quanta te’n resta.