Llistat de punts

¡Sembla mentida que es pugui ser tan feliç en aquest món on molts s’entesten a viure tristos, perquè corren rere el seu egoisme, com si tot s’acabés aquí baix!

―No em siguis tu d’aquests..., ¡rectifica a cada instant!

Un fill de Déu no pot ser classista, perquè li interessen els problemes de tothom... I mira d’ajudar a resoldre’ls amb la justícia i la caritat del nostre Redemptor.

Ja ho va remarcar l’Apòstol, quan ens escrivia que per al Senyor no hi ha accepció de persones, cosa que no he dubtat a traduir d’aquesta manera: ¡només hi ha una raça, la raça dels fills de Déu!

Amb la teva conducta de ciutadà cristià, mostra a la gent la diferència que hi ha entre viure tristos i viure alegres; entre sentir-se tímids i sentir-se audaços; entre actuar amb subtilesa, amb doble cara... ¡amb hipocresia!, i actuar com a homes senzills i d’una peça. ―En una paraula, entre ser mundans i ser fills de Déu.

De lluny ―allà, a l’horitzó― sembla que el cel s’ajunta amb oblidis que, on de debò la terra i el cel s’ajunten, és en el teu cor de fill de Déu.

No vulguis fer del món un convent, perquè seria un desordre... Però tampoc de l’Església un bàndol terrenal, perquè equivaldria a una traïció.

És xocant la freqüència amb què, ¡en nom de la llibertat!, n’hi ha tants que tenen por ―¡i s’hi oposen!― que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.