Llistat de punts

Naturalitat, sinceritat, alegria: condicions indispensables, en l’apòstol, per atraure la gent.

Per seguir les petjades de Crist, l’apòstol d’avui no ve a reformar res, ni molt menys encara a desentendre’s de la realitat històrica que l’envolta... ―En té prou amb actuar com els primers cristians, vivificant l’ambient.

Tu, que vius enmig del món, que ets un ciutadà més, en contacte amb homes que diuen que són bons o que són dolents...; tu, has de sentir el desig constant de donar a la gent l’alegria de què gaudeixes, per ser cristià.

Quan es treballa únicament i exclusivament per la glòria de Déu, tot es fa amb naturalitat, senzillament, com qui té pressa i no pot aturar-se en «més formalitats», per tal de no perdre aquell tracte ―irrepetible i incomparable― amb el Senyor.

La naturalitat no té res a veure amb la grolleria, ni amb la brutícia, ni amb la garreperia, ni amb la mala educació.

Alguns s’entesten a reduir el servei a Déu a la tasca amb el món de la misèria i ―perdoneu― dels polls. Aquesta tasca és i serà necessària i admirable; però, si ens tanquem exclusivament allí, a part que abandonaríem la immensa majoria de les ànimes, quan haurem tret els indigents d’aquella situació, ¿els ignorarem?