Llistat de punts

Els sants es fan sempre «incòmodes» per als altres.

¿Sants, anormals?... Ha arribat l’hora d’eliminar aquest prejudici.

Hem d’ensenyar, amb la naturalitat sobrenatural de l’ascètica cristiana, que ni tan sols els fenòmens místics signifiquen anormalitat: és aquesta, la naturalitat d’aquells fenòmens..., com altres processos psíquics o fisiològics tenen la seva.

Et parlava de l’horitzó, que s’obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. ―¡No hi trobo problemes!, vas declarar, com estranyat de «no trobar-ne»...

―Grava’t bé això al cap: ¡¡és que no n’hi ha d’haver!!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Elisabet a ―La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta la joia a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Més perillosa es revela la temptació contra la castedat, com més dissimulada ve: en presentar-se insidiosament, enganya més bé.

―¡No transigeixis, ni tan sols amb l’excusa de no «semblar estrany»!