Llistat de punts

No arribes a la gent, perquè parles un «idioma» diferent. T’aconsello la naturalitat.

¡Aquesta formació teva tan artificial!

Evita aquesta adulació ridícula que, potser d’una manera inconscient, manifestes de vegades al qui fa de cap, convertint-te en altaveu sistemàtic dels seus gustos o de les seves opinions en punts intranscendents.

―Posa encara més cura, tanmateix, per no entestar-te a mostrar els seus defectes com a detalls graciosos, arribant a una familiaritat que el desautoritza, o ―¡trist servei li prestaries!― a la deformació de convertir el que està malament en una cosa còmica.

Crees al teu voltant un clima artificial, de desconfiança, de sospita, perquè, quan parles, fas la impressió de jugar a escacs: cada mot, pensant en la quarta jugada posterior.

Fixa’t que l’Evangeli, en relatar la trista figura cautelosa i hipòcrita dels escribes i fariseus, explica que feien preguntes a Jesús, li exposaven qüestions, «ut caperent eum in sermone» ―¡per capgirar les seves paraules! ―Fuig d’aquest comportament.

¿Que ets indigne? ―Doncs... mira de fer-te digne. I s’ha acabat.

¡Quines ànsies tens de ser extraordinari!... ―El que et passa és ¡vulgaríssim!