Llistat de punts

Obeir dòcilment. ―Però amb inteŀligència, amb amor i sentit de responsabilitat, que no té res a veure amb jutjar a qui governa.

En l’apostolat, obeeix sense fixar-te en les condicions humanes del qui mana, ni en com mana. Fer el contrari no és virtut.

De creus, n’hi ha moltes: de brillants, de perles, de maragdes, d’esmalts, de marfil...; també de fusta, com la de nostre Senyor. Totes mereixen igual veneració, perquè ens parla del sacrifici del Déu fet Home. ―Porta aquesta consideració a la teva obediència, sense oblidar que Ell s’abraçà amorosament, ¡sense dubtar-ho!, a la Fusta, i allí ens va obtenir

Solament després d’haver obeït, que és senyal de rectitud d’intenció, fes la correcció fraterna, amb les condicions requerides, i reforçaràs la unitat per mitjà del compliment d’aquest deure.

S’obeeix amb els llavis, amb el cor i amb la ment. ―S’obeeix no a un home, sinó a Déu.

No estimes l’obediència, si no estimes de debò el mandat, si no estimes de debò el que t’han manat.

Moltes angúnies troben remei de seguida. Algunes, no immediatament. Però totes es resoldran, si som fidels: si obeïm, si complim el que està disposat.

Obeeix sense tantes caviŀlacions inútils... Mostrar tristor o desgana davant el mandat és falta molt considerable. Però sentir-la i prou, no solament no és culpa, sinó que pot ser l’ocasió d’un venciment gran, de coronar un acte de virtut heroic.

No m’ho invento jo. ¿Te’n recordes? Explica l’Evangeli que un pare de família va fer el mateix encàrrec als seus dos fills... I Jesús es complau en el qui, malgrat haver posat dificultats, ¡ho fa!; s’hi complau, perquè la disciplina és fruit de l’Amor.

La major part de les desobediències provenen de no saber «escoltar» el mandat, i això en el fons és falta d’humilitat o d’interès per servir.

¿Vols obeir acabadament?... Doncs escolta bé, per comprendre l’abast i l’esperit del que t’indiquen; i, si alguna cosa no l’entens, pregunta.

De manera semblant a com l’Església, a través de la cura de la litúrgia, ens fa intuir la bellesa dels misteris de la Religió, i ens fa estimar-los millor, així hem de viure ―sense fer comèdia― una certa correcció, aparentment mundana, de respecte profund ―també extern― al Director, que ens comunica per boca seva la Voluntat de Déu.

«Maria guardava totes aquestes coses en el seu cor...»

Quan l’amor net i sincer hi són presents, la disciplina no implica pes, ni que costi, perquè uneix a l’Amat.

No siguis d’aquells que, quan reben una ordre, de seguida pensen en com modificar-la... ―Semblaria que tenen ¡massa «personalitat»!, i desuneixen o desbaraten.

Mentre descansa la sagrada Família, s’apareix l’Àngel a Josep, perquè fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebeŀlen, no s’excusen, no s’esperen que acabi la nit...: digues a la nostra Mare santa Maria i al nostre Pare i Senyor sant Josep que volem estimar amb prestesa tota la penitència passiva.