Llistat de punts

Un altre home de fe m’escrivia: «Quan per necessitat estàs aïllat, es nota perfectament l’ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” ―¡ dels Sants! ―, no podria conservar aquest optimisme, que m’omple.»

La gràcia de Déu no et falta pas. Per tant, si hi correspons, has d’estar segur.

El triomf depèn de tu: la teva fortalesa i la teva empenta ―unides a la gràcia― són una raó més que suficient per donar-te l’optimisme de qui té segura la victòria.

¿Optimisme?, ¡sempre! També quan sembla que les coses surten malament: potser aquesta és l’hora d’esclatar a cantar, amb un Glòria, perquè t’has refugiat en Ell i d’Ell només et pot venir el bé.

Que siguis agosarat en la teva oració, i el Senyor et transformarà de pessimista en optimista; de tímid en audaç; d’apocat d’esperit en home de fe, ¡en apòstol!

La prova, no ho nego pas, es fa massa dura: has d’anar costa amunt, a «contrapel».

―¿Què t’aconsello? ―Repeteix: «Omnia in bonum!», tot el que passa, «tot el que em passa», és per al meu bé... Per tant ―aquesta és la conclusió encertada―: accepta això, que et sembla tan feixuc, com una dolça realitat.

Abans eres pessimista, indecís i apàtic. Ara t’has transformat totalment: et sents audaç, optimista, segur de tu mateix..., perquè a la fi t’has decidit a buscar el teu suport només en Déu.