Llistat de punts

«L’oració» és la humilitat de l’home que reconeix la seva profunda misèria i la grandesa de Déu, al qual s’adreça i adora, de manera que tot ho espera d’Ell i res de si mateix.

«La fe» és la humilitat de la raó, que renuncia al seu propi criteri i es prostra davant els judicis i l’autoritat de l’Església.

«L’obediència» és la humilitat de la voluntat, que se subjecta al voler d’altri, per Déu.

«La castedat» és la humilitat de la carn, que se sotmet a l’esperit.

«La mortificació» exterior és la humilitat dels sentits.

«La penitència» és la humilitat de totes les passions, immolades al Senyor.

―La humilitat és la veritat en el camí de la lluita ascètica.

¡Que ben enraonada la pregària d’aquella ànima que deia: Senyor, no m’abandonis; ¿no veus que hi ha «una altra persona», que m’estira pels peus?!

La vertadera oració, la que absorbeix tot l’individu, no l’afavoreix tant la soledat del desert, com el recolliment interior.

No defalleixis: per indigna que sigui la persona, per imperfecta que sigui l’oració, si aquesta s’alça humil i perseverant, Déu se l’escolta sempre.

Senyor, no mereixo que m’escoltis, perquè soc dolent, resava una ànima penitent. I afegia: ara... escolta’m «quoniam bonus» ―perquè Tu ets bo.

El Senyor, després d’enviar els deixebles a predicar, quan tornen, els reuneix i els invita a anar amb Ell a un lloc solitari per descansar... ¡Quines coses els preguntaria i els explicaria Jesús! Doncs... l’Evangeli continua sent actual.