Llistat de punts

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t’adones que un fill de Déu l’abandona, sents ―enmig de la teva pau i del teu goig íntims― un dolor d’afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

―Bé, però... ¡posem-hi tots els mitjans humans i sobrenaturals perquè reaccioni..., i confiem amb certesa en Jesucrist! Així, les aigües tornen sempre a mare.

Continues tenint distraccions i faltes, ¡i et dolen! Alhora, camines amb una alegria que sembla que t’ha de fer esclatar.

Per això, perquè et dolen ―dolor d’amor―, els teus fracassos ja no et prenen la pau.

Perquè no em perdessis la pau, en aquells temps de dura i injusta contradicció, et vaig recordar: «Si ens obren el cap, no hi donarem més importància: deu ser que l’hem de portar obert.»

Tot s’arregla, llevat de la mort...I la mort ho arregla tot.

Murmuren. I després ells mateixos s’encarreguen que algú vingui corrents a explicar-te aquell «es diu»... ―¿Vilesa? ―Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que no podrà fer-te cap mal, la seva llengua, si treballes amb rectitud... ―Pensa: ¡que babaus que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans..., i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l’Evangeli.

Que no et preocupin aquelles contradiccions, aquella xerrameca: certament treballem en una tasca divina, però som homes... I és lògic que, mentre caminem, aixequem la pols del camí.

Això que et molesta, que et fereix..., aprofita-ho per a la teva purificació i, si cal, per a rectificar.