Llistat de punts

M’has preguntat si tinc creu. I t’he contestat que sí, que nosaltres sempre en tenim, de Creu. ―Però una Creu gloriosa, segell diví, garantia de l’autenticitat de ser fills de Déu. Per això, sempre caminem feliços amb

Sents més alegria. Però aquesta vegada és una alegria nerviosa, una mica impacient, acompanyada de la sensació clara que dins teu alguna cosa s’esquinça en sacrifici.

Escolta’m bé: aquí a la terra, no hi ha felicitat completa. Per això, ara, immediatament, sense paraules i sense victimismes, ofereix-te en oblació a Déu, amb un lliurament total i absolut.

Han vingut nuvolades de falta de ganes, de pèrdua d’iŀlusió. Han caigut ruixats de tristesa, amb la sensació clara de trobar-te lligat. I, com a colofó, t’han assetjat decaïments, que neixen d’una realitat més o menys objectiva: tants anys lluitant..., i encara ets tan enrere, tan lluny.

Tot això és necessari, i Déu hi compta: per aconseguir el «gaudium cum pace» ―la pau i l’alegria veritables―, hem d’afegir, al convenciment de la nostra filiació divina, que ens omple d’optimisme, el reconeixement de la pròpia personal feblesa.

¡Quanta neurastènia i histèria desapareixeria, si ―amb la doctrina catòlica― s’ensenyés de veritat a viure com a cristians: estimant Déu i sabent acceptar les contrarietats com una benedicció vinguda de la seva mà!

S’han acabat els neguits... Has descobert que la sinceritat amb el Director arregla les malifetes amb una facilitat admirable.

La lleialtat té com a conseqüències la seguretat d’anar per un camí recte, sense inestabilitats ni pertorbacions; i la d’afirmar-se en aquesta certitud: que el bon sentit i el goig existeixen.

―Comprova si es compleixen en la teva vida de cada instant.

La tristesa i la intranquiŀlitat són proporcionals al temps perdut. ―Quan sentis impaciència santa per aprofitar cada minut, l’alegria i la pau t’inundaran, perquè no pensaràs en tu.

Cada dia et vas «engrescant» més... ―Es coneix en aquesta seguretat i en aquest aplom formidable, que et dona el fet de saber-te treballant per Crist.

―Ja ho ha proclamat l’Escriptura santa: «Vir fidelis, multum laudabitur» ―l’home fidel, de tothom mereix lloances.

Després de vint segles, hem de pregonar amb seguretat plena que l’esperit de Crist no ha perdut la seva força redemptora, l’única que sadolla els anhels del cor humà. ―Comença per ficar aquesta veritat dins el teu, que estarà en perpètua inquietud ―com va escriure sant Agustí― mentre no el posis íntegrament en Déu.

Un remei contra aquestes inquietuds teves: tenir paciència, rectitud d’intenció, i mirar les coses amb perspectiva sobrenatural.

Aquell amic ens confiava sincerament que no s’havia avorrit mai, perquè no s’havia trobat mai sol, sense el nostre Amic.

―Al caient de la tarda, amb un silenci dens... Vas sentir molt viva la presència de Déu... I, amb aquella realitat, ¡quina pau!

Santa Maria és ―així la invoca l’Església― de això, quan s’avalota la teva ànima, l’ambient familiar o el professional, la convivència en la societat o entre els pobles, no paris d’aclamar-la amb aquest títol: «Regina pacis, ora pro nobis!» ―Reina de la pau, ¡pregueu per nosaltres! ¿Ho has provat, si més no, quan perds la tranquiŀlitat?... ―Et sorprendràs de la immediata eficàcia.