Llistat de punts

«Aure audietis, et non intelligetis: et videntes videbitis, et non perspicietis.» Paraules clares de l’Esperit Sant: senten amb les pròpies orelles, i no entenen; miren amb els seus ulls, però no perceben.

¿Com és que t’amoïnes si alguns, «veient» l’apostolat i coneixent la seva grandesa, no s’entreguen? Prega tranquil, i persevera en el teu camí: si aquests no s’hi llancen, ¡d’altres en vindran!

Has tingut una conversa amb aquest, amb aquell, amb el de més enllà, perquè et consumeix el zel per les ànimes.

Aquell va agafar por; l’altre va consultar un «prudent», que l’ha orientat malament... ―Persevera: que no puguin després excusar-se afirmant «quia nemo nos conduxit» ―no ens ha cridat ningú.

La fe és un requisit imprescindible en l’apostolat, que moltes vegades es manifesta en la constància per parlar de Déu, encara que triguin a venir els fruits.

Si perseverem, si insistim ben convençuts que el Senyor ho vol, també al teu voltant, pertot arreu, s’advertiran senyals d’una revolució cristiana: uns s’entregaran, altres es prendran seriosament la vida interior, i uns altres ―els més fluixos― quedaran com a mínim alertats.

La rella que llaura i obre el solc, no veu la llavor ni el fruit.