Llistat de punts

Les vocacions d’apòstol les envia Déu. Però tu no has de deixar de posar-hi els mitjans: oració, mortificació, estudi o treball, amistat, visió sobrenatural..., ¡vida interior!

Aquest camí és molt difícil, t’ha dit. I, en escoltar-ho, has assentit, ufanós, recordant allò que és el senyal cert del camí veritable... Però el teu amic només s’ha fixat en la part aspra de la senda, sense tenir en compte la promesa de Jesús: «El meu jou és suau.»

Recorda-li-ho, perquè ―potser quan ho sàpiga― s’entregarà.

¡Vocacions, Senyor, més vocacions! No m’importa si la sembra va ser meva o d’un altre ―¡sembraves Tu, Jesús, amb les nostres mans!―; només sé que ens has promès la maduresa del fruit: «et fructus vester maneat!» ―que el vostre fruit serà durador.

Que siguis clar. Si et diuen que vas «a pescar-los», contesta que sí, que això desitges... Però..., ¡que no pateixin! Perquè, si no tenen vocació ―si Ell no els crida―, no vindran; i si en tenen, quin ridícul acabar com el jove ric de l’Evangeli: sols i tristos.