Llistat de punts

Per a tu, que ocupes aquest lloc de govern. Medita-ho: els instruments més forts i eficaços, si se’ls tracta malament, s’osquen, es desgasten i s’inutilitzen.

¡Quina pena que fan alguns, constituïts en autoritat, quan jutgen i parlen amb lleugeresa, sense estudiar la qüestió, amb afirmacions tallants, sobre persones o temes que desconeixen i... fins amb «prevencions», que són fruit de deslleialtat!

Tu, que estàs constituït en molt alta autoritat, series imprudent si interpretessis el silenci dels qui escolten com un signe d’aquiescència: pensa que no els deixes que t’exposin els seus suggeriments, i que et sents ofès si arriben a comunicar-te’ls. ―T’has de corregir.

Si algú acceptés que, entre els xais, s’hi criessin llops..., pot imaginar-se fàcilment el destí que tindrien els seus xais.

Els homes mediocres, mediocres de cap i d’esperit cristià, quan s’eleven a autoritat, s’envolten de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d’aquesta manera no perdran mai el domini.

Els discrets, en canvi, s’envolten de doctes ―que afegeixin al saber la netedat de vida―, i els transformen en homes de govern. No els enganya la humilitat, perquè ―engrandint els altres― s’engrandeixen ells.

No és prudent enlairar homes inèdits a una tasca important de direcció, per veure què en surt. ―¡Com si el bé comú pogués dependre d’una capsa de sorpreses!

¿Constituït en autoritat, i actues pel què diran els homes? ―¡Ranci! ―De primer, t’ha d’importar què dirà Déu; després ―força en segon terme, i de vegades mai―, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tothom ―diu el Senyor― que em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el Cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el Cel.»

Tu, que ocupes un lloc de responsabilitat, en exercir la teva tasca, recorda: el que és personal, fineix amb la persona que es va fer imprescindible.

Una norma fonamental de bon govern: repartir responsabilitats, sense que això signifiqui buscar comoditat o anonimat. Hi torno, repartir responsabilitats: demanant a cadascú comptes del seu encàrrec, per poder «retre comptes» a Déu; i a les ànimes, si cal.

No diguis de cap dels teus subordinats: no val.

―Ets tu el qui no val: perquè no saps coŀlocar-lo en el lloc on pot fer servei.