Llistat de punts

¿No saps si llançar-te a parlar de Déu, de vida cristiana, de vocació... perquè no vols fer patir?... Oblides que no ets tu qui crida, sinó Ell: «Ego scio quos elegerim» ―jo sé prou els qui tinc escollits.

A més a més, em disgustaria que, darrere d’aquests falsos respectes, s’hi amagués la comoditat o la tebiesa: ¿a hores d’ara t’estimes més una pobra amistat humana que l’amistat de Déu?

La rella que llaura i obre el solc, no veu la llavor ni el fruit.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de de Crist, només per remuntar-se i assolir posicions... Són els mateixos que res del que veuen, tret que coincideixi amb el seu criteri, no ho consideren net.

―Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: «Non mea voluntas, sed tua fiat!» ―¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat santa!

No treballis en empreses apostòliques, construint només per a ara... Dedica’t a aquestes tasques amb l’esperança que altres ―germans teus amb el mateix esperit― recullin el que tu sembres al vol, i rematin els edificis dels quals tu ara poses els fonaments.

Quan t’animi de debò l’esperit cristià, els teus afanys es rectificaran. Ja no sentiràs ànsies d’aconseguir anomenada, sinó de perpetuar el teu ideal.

Quan treballis seriosament pel Senyor, la teva més gran delícia serà que molts et facin la competència.

Que no et preocupin aquelles contradiccions, aquella xerrameca: certament treballem en una tasca divina, però som homes... I és lògic que, mentre caminem, aixequem la pols del camí.

Això que et molesta, que et fereix..., aprofita-ho per a la teva purificació i, si cal, per a rectificar.