Llistat de punts

Alguns anomenen imprudència i gosadia la fe i la confiança en Déu.

¡És una bogeria confiar en Déu...!, diuen. ―¿I no és més bogeria confiar en un mateix, o en els altres homes?

M’escrius que has arribat, per fi, al confessionari, i que has tastat la humiliació d’haver d’obrir la claveguera ―és el que dius― de la teva vida davant «un home».

―¿Quan arrencaràs aquesta vana estimació que sents de tu mateix? Llavors, aniràs a la confessió joiós de mostrar-te com ets, davant «aquell home» ungit ―un altre Crist, ¡el mateix Crist!―, que et dona l’absolució, el perdó de Déu.

Tinguem la valentia de viure públicament i constantment d’acord amb la nostra santa fe.

No podem ser sectaris, em deien amb aire d’equanimitat, davant la fermesa de la doctrina de l’Església.

Després, quan els vaig fer veure que el qui té no és sectari, van comprendre la seva equivocació.

Per arribar al convenciment que és ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n’hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.

M’agrada que estimis les processons, totes les manifestacions externes de l’Església santa, per donar a Déu el culte que li és degut..., ¡i que les visquis!

«Ego palam locutus sum mundo»: Jo he predicat públicament davant de tothom, respon Jesús a Caifàs, quan s’apropa el moment de donar la seva Vida per nosaltres.

―I, amb tot, hi ha cristians que s‘avergonyeixen de manifestar «palam» ―palesament― veneració al Senyor.

Quan s’ha produït la desbandada apostòlica i el poble embravit es trenca la gola en odi contra Jesucrist, santa Maria segueix de la vora el seu Fill pels carrers de Jerusalem. No l’espanta el clamor de la multitud, ni deixa d’acompanyar el Redemptor mentre tots els del seguici, en l’anonimat, es tornen covardament valents per maltractar Crist.

Invoca-la amb força: «Virgo fidelis!» ―¡Verge fidel!, i prega-li que els qui ens fem dir amics de Déu ho siguem de debò i a tota hora.

A vegades considero que uns pocs enemics de Déu i de viuen de la por de molts bons, i m’omplo de vergonya.