Llistat de punts

No tothom pot arribar a ser ric, savi, famós... En canvi, tots ―sí, «tots»― estem cridats a ser sants.

De vegades t’inventes «problemes», perquè no vas fins a l’arrel de les teves maneres de comportar-te.

―L’únic que et cal a tu és un decidit canvi de front: complir lleialment el teu deure i ser fidel a les indicacions que t’han fet en la direcció espiritual.

¡Quina compassió que t’inspiren!... Voldries dir-los a crits que perden el temps... ¿Per què són tan cecs, i no perceben allò que tu ―miserable― has vist? ¿Per què no han de preferir el millor?

―Prega, mortifica’t, i després ―¡en tens obligació!― desperta’ls d’un en un, i explica’ls ―també d’un en un― que, igual que tu, poden trobar un camí diví, sense abandonar el lloc que ocupen en la societat.

«¿Qui ha dit que, per arribar a la santedat, calgui refugiar-se en una ceŀla o en la soledat d’una muntanya?», es preguntava, atònit, un bon pare de família, que afegia: «Llavors serien santes, no les persones, sinó la ceŀla o que han oblidat que el Senyor ens ha dit expressament a tots i a cadascú: sigueu sants, com el meu Pare celestial és sant.»

―Només li vaig comentar: «A més de voler el Senyor que siguem sants, a cadascú li concedeix les gràcies oportunes.»

No tots els ciutadans formen part de l’exèrcit regular. Però, a l’hora de la guerra, tothom hi participa... I el Senyor ha dit: «No he vingut a portar la pau, sinó la guerra.»

Per treure importància a la feina d’un altre, vas xiuxiuejar: no ha fet més que complir el seu deure.

I jo vaig afegir: ―¿Et sembla poc?... Per complir el nostre deure ens dona el Senyor la felicitat del Cel: «Euge serve bone et fidelis... intra in gaudium Domini tui» ―molt bé, servent bo i fidel, ¡entra al goig etern!

La santedat es compon d’heroismes. ―Per tant, en el treball se’ns demana l’heroisme d’«acabar» bé les tasques que ens pertoquen, dia rere dia, encara que es repeteixin les mateixes ocupacions. Si no, ¡no volem ser sants!

Fins ara no havies entès el missatge que els cristians portem als altres homes: l’amagada meravella de la vida interior.

¡Quin món nou els estàs posant al davant!