Llistat de punts

La santedat, el veritable afany per aconseguir-la, no es concedeix ni pauses ni vacances.

Has notat amb més força la urgència, la «idea fixa» de ser sant; i has enfilat cap a la lluita quotidiana sense vaciŀlacions, persuadit que has de tallar amb valentia qualsevol símptoma d’aburgesament.

Després, mentre parlaves amb el Senyor en la teva oració, has entès amb més claredat que lluita és sinònim d’Amor, i li has demanat un Amor més gran, sense por del combat que t’espera, perquè lluitaràs per Ell, amb Ell i en Ell.

«Nunc coepi!» ―¡ara començo!: és el crit de l’ànima enamorada que, a cada instant, tant si ha estat fidel com si li ha faltat generositat, renova el seu desig de servir ―¡d’estimar!― amb lleialtat integral el nostre Déu.

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La inteŀligència ―iŀluminada per la fe― et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l’estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la preciositat divina de les empreses que deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s’adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com ―per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural― la teva pobra voluntat s’afebleix, aquestes petiteses s’amunteguen i s’agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t’aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la falta de mitjans; les llums de bengala d’una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual... I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no ho ets.

Deixa’m parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar-te enrere, i et falta braó per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t’ha cridat a ser un altre Crist, «ipse Christus!» ―el mateix Crist. Has oblidat l’amonestació del Senyor a l’Apòstol: «¡En tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.