Llistat de punts

Procuro deixar-m’hi la pell, perquè els meus germans petits «trepitgin tou», com vostè ens diu. ¡Hi ha tantes alegries en aquest «passar-les magres»!

La vida teva és servei, però sempre amb lleialtat íntegra, sense condicions: només així rendirem com el Senyor espera.

Si el Senyor t’ha donat una bona qualitat ―o una habilitat―, no és solament perquè en frueixis, o per envanir-te’n, sinó per desplegar-la amb caritat en servei del proïsme.

―¿I quan trobaràs una ocasió millor per servir que ara, convivint amb tantes ànimes, que comparteixen el teu mateix ideal?

Arribarà molt amunt, diuen, i espanta la seva futura responsabilitat. ―No li coneix ningú cap activitat desinteressada, ni unes paraules oportunes, ni un escrit fecund. ―És home de vida negativa. ―Sempre fa la impressió que està submergit en fondes caviŀlacions, tot i que és sabut que no va cultivar mai idees en què pensar. ―Té, en el rostre i en el capteniment, la gravetat del mul, i això li dona fama de prudent...

―¡Arribarà molt amunt!, però ―em pregunto―: ¿què podrà ensenyar als altres, com i en què els servirà, si no l’ajudem a canviar?

Hi ha dues maneres d’enlairar-se: una ―cristiana―, per l’esforç noble i lleial de pujar a fi de servir els altres; i una altra ―pagana―, per l’esforç baix i innoble d’enfonsar el proïsme.

No m’asseguris que vius de cara a Déu, si no t’esforces a viure ―sempre i en tot― amb sincera i clara fraternitat de cara als homes, qualsevol home.

Els «ambiciosos» ―de petites personals ambicions miserables― no entenen que els amics de Déu cerquin «alguna cosa», per servei, i sense «ambició».

Oblida’t de tu mateix... Que la teva ambició sigui la de no viure més que per als teus germans, per a les ànimes, per a l’Església; en una paraula, per a Déu.

Enmig del goig de la festa, a Canà, només Maria adverteix la falta de vi... Fins als detalls més petits de servei arriba l’ànima si, com Ella, viu apassionadament pendent del proïsme, per Déu.

Càrrecs... ¿Amunt o avall? ―¡No et ve d’aquí!... ―Tu ―és el que assegures― has vingut a ser útil, a servir, amb una disponibilitat total: comporta’t en conseqüència.

Quan et costi fer un favor, un servei a una persona, pensa que és filla de Déu, recorda que el Senyor ens va manar estimar-nos els uns als altres.

―Més encara: aprofundeix quotidianament en aquest precepte evangèlic; no t’aturis a les conseqüències ―és ben fàcil―, i acomoda la teva conducta de cada instant a aquests requeriments.

El deure de la fraternitat, amb totes les ànimes, farà que exercitis l’«apostolat de les coses petites», sense que ho notin: amb afany de servei, de manera que el camí se’ls mostri amable.