Llistat de punts

No dialoguis amb la temptació. Deixa’m que t’ho repeteixi: que tinguis la valentia de fugir; i la robustesa de no remenar la teva debilitat, pensant fins on podries arribar. ¡Talla, sense concessions!

«Beatus vir qui suffert tentationem...» ―benaurat l’home que pateix temptació perquè, després d’haver estat provat, rebrà la corona de Vida.

¿No t’omple d’alegria comprovar que aquest esport interior és una font de pau que no s’esgota mai?

¿És possible ―preguntes després d’haver rebutjat la temptació―, és possible, Senyor, que jo sigui... aquell altre?

La santa puresa: ¡humilitat de la carn! Senyor ―li demanaves―, set baldes per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldes per al cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut...

A més a més, vigila..., perquè abans s’apaga una espurna que un incendi; fuig..., perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats... perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, ¡que poc que valen, sense Tu, Déu meu!

Tan bon punt s’admet voluntàriament aquell diàleg, la temptació roba la pau de l’ànima, de la mateixa manera que la impuresa consentida destrueix la gràcia.