Llistat de punts

«Sou tots tan alegres que un no s’ho espera», vaig sentir comentar.

Ve de lluny la dèria diabòlica dels enemics de Crist, que no es cansen de murmurar que la gent lliurada a Déu és de l’«encapotada». I, malauradament, alguns dels qui volen ser «bons» els en fan ressò, amb les seves «virtuts tristes».

―Et donem gràcies, Senyor, perquè has volgut comptar amb les nostres vides, joiosament alegres, per esborrar aquesta falsa caricatura.

―Et demano també que no ens n’oblidem.

L’alegria d’un home de Déu, d’una dona de Déu, ha de ser desbordant: serena, encomanadissa, amb grapa...; en poques paraules, ha de ser tan sobrenatural, tan contagiosa i tan natural, que arrossegui altres pels camins cristians.

¡T’has rejovenit! Efectivament, t’adones que el tracte amb Déu t’ha retornat en poc temps a l’època senzilla i feliç de la joventut, fins i tot a la seguretat i el goig ―sense criaturades― de la infància espiritual... Mires al teu voltant, i comproves que als altres els passa el mateix: transcorren els anys des de la seva trobada amb el Senyor i, amb la maduresa, s’enrobusteixen una joventut i una alegria indelebles; no és que estiguin joves: ¡són joves i alegres!

Aquesta realitat de la vida interior atrau, confirma i subjuga les ànimes. Agraeix-li-ho diàriament «ad Deum qui laetificat iuventutem» ―al Déu que omple de joia la teva joventut.