Llistat de punts

¿Obstacles?... ―De vegades, n’hi ha. ―Però, d’altres, te’ls inventes per comoditat o per covardia. ¡Amb quina habilitat formula el diable l’aparença d’aquests pretextos per no treballar...!, perquè prou sap que la mandra és la mare de tots els vicis.

Desplegues una activitat incansable. Però no et condueixes amb ordre i, per tant, vas mancat d’eficàcia. ―Em recordes allò que vaig sentir, una vegada, de llavis molt autoritzats. Volent lloar un súbdit davant el seu superior, se’m va acudir comentar: ¡si que treballa! ―Em van donar aquesta resposta: digui vostè més aviat ¡si que es belluga!...

―Desplegues una incansable activitat estèril... ¡Si que et bellugues!

Per treure importància a la feina d’un altre, vas xiuxiuejar: no ha fet més que complir el seu deure.

I jo vaig afegir: ―¿Et sembla poc?... Per complir el nostre deure ens dona el Senyor la felicitat del Cel: «Euge serve bone et fidelis... intra in gaudium Domini tui» ―molt bé, servent bo i fidel, ¡entra al goig etern!

El Senyor té dret ―i cadascun de nosaltres obligació― que «en tot moment» el glorifiquem. I doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.

Et consta que la tasca és urgent, i que un minut concedit a la comoditat implica un temps sostret a la glòria de Déu. ―¿Què esperes, doncs, per aprofitar a consciència tots els instants?

A més a més, t’aconsello que consideris si aquests minuts que et sobren, al llarg de la jornada ―¡ben sumats, són hores!―, no responen al teu desordre o a la teva ganduleria.

La tristesa i la intranquiŀlitat són proporcionals al temps perdut. ―Quan sentis impaciència santa per aprofitar cada minut, l’alegria i la pau t’inundaran, perquè no pensaràs en tu.

¿Preocupacions?... Jo no tinc preocupacions ―et vaig dir―, perquè tinc moltes ocupacions.

Passes per una etapa crítica: un cert temor vague; dificultat per adaptar el pla de vida; una feina aclaparadora, perquè no en tens prou amb les vint-i-quatre hores del dia, per complir amb totes les teves obligacions...

―¿Has provat de seguir el consell de l’Apòstol: «Que es faci tot decorosament i amb ordre»?, és a dir, en la presència de Déu, amb Ell, per Ell i només per a Ell.

Quan distribueixis el teu temps, has de pensar també a què destinaràs els espais lliures que es presentin en hores imprevistes.

Sempre he entès el descans com a apartament de les coses contingents de cada dia, mai com a dies d’oci.

Descans significa represa: aplegar forces, ideals, plans... En poques paraules: canviar d’ocupació, per tornar després ―amb nova empenta― al quefer habitual.

Ara, que tens moltes coses a fer, han desaparegut tots «els teus problemes»... ―Has de ser sincer: com que t’has decidit a treballar per Ell, ja no et sobra temps per pensar en els teus egoismes.

No es tracta de fer les teves obligacions apressadament, sinó de portar-les a terme sense pausa, al pas de Déu.