Llistat de punts

El treball és la vocació inicial de l’home, és una benedicció de Déu, i s’equivoquen lamentablement els qui el consideren un càstig.

El Senyor, el més bo dels pares, va coŀlocar el primer home al Paradís, «ut operaretur» ―perquè treballés.

Estudi, treball: deures ineludibles en tot cristià; mitjans per defensar-nos dels enemics de l’Església i per atraure ―amb el nostre prestigi professional― tantes altres ànimes que, sent bones, lluiten aïlladament. Són arma fonamentalíssima per a qui vulgui ser apòstol enmig del món.

Demano a Déu que et serveixin també de model l’adolescència i la joventut de Jesús, igual quan argumentava amb els doctors del Temple, que quan treballava al taller de Josep.

¡Trenta-tres anys de Jesús!...: trenta van ser de silenci i obscuritat; de submissió i treball...

M’escrivia aquell xicotàs: «El meu ideal és tan gran que no hi cap sinó al mar.» ―Li vaig contestar: ¿I el Sagrari, tan «petit»?; ¿i el taller «vulgar» de Natzaret?

―¡En la grandesa de l’ordinari ens hi espera Ell!

Davant Déu, cap feina no és d’ella mateixa ni gran ni petita. Tot adquireix el valor de l’Amor amb què es fa.

Em va convèncer aquell sacerdot amic nostre. Em parlava de la seva labor apostòlica, i m’assegurava que no hi ha ocupacions poc importants. Sota aquest camp replet de roses ―deia―, s’hi amaga l’esforç silenciós de tantes ànimes que, amb el treball i l’oració, amb l’oració i el treball, han aconseguit del Cel una abundor de pluges de la gràcia, que tot ho fecunda.