Llistat de punts

L’heroisme del treball consisteix a «acabar» cada tasca.

Hi torno: en la senzillesa de la teva feina ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, has de descobrir el secret ―per a tants amagat― de la grandesa i de la novetat: l’Amor.

T’ajuda molt ―em dius― aquest pensament: des dels primers cristians, ¿quants comerciants es deuen haver fet sants?

I vols demostrar que també ara és possible... ―El Senyor no t’abandonarà en aquest designi.

Tu també tens una vocació professional, que t’«esperona». ―Doncs, aquest «esperó» és l’ham per pescar homes.

Rectifica, per tant, la intenció, i no deixis d’adquirir tot el prestigi professional possible, en servei de Déu i de les ànimes. El Senyor compta també amb «això».

Per acabar les coses, cal començar a fer-les.

―Sembla una obvietat, però ¡et falta tantes vegades aquesta senzilla decisió!, i... ¡com s’alegra satanàs de la teva ineficàcia!

No es pot santificar una feina que humanament sigui un esguerro, perquè no hem d’oferir a Déu tasques mal fetes.

A força de descurar detalls, pot fer-se compatible treballar sense parar i viure com un perfecte gandul.

M’has preguntat què pots oferir al Senyor. ―No m’haig de rumiar la resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb un remat d’amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Afirmes que vas comprenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»... No t’enfadis si et responc que els fets demostren que ho entens només en teoria. ―Cada jornada et passa el mateix: al vespre, a l’examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són romanços i excuses.

¿Així vius el «sacerdoci sant, per oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»?

Sempre ha ocorregut el mateix: qui treballa, per recta i neta que sigui la seva actuació, fàcilment aixeca gelosies, suspicàcies, enveges. ―Si ocupes un lloc de direcció, recorda que aquelles aprensions d’alguns, respecte a un coŀlega concret, no són prou motiu per prescindir de l’«encartat»; més aviat mostren que pot ser útil en empreses més elevades.

El Senyor té dret ―i cadascun de nosaltres obligació― que «en tot moment» el glorifiquem. I doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.

Treballar amb alegria no equival a treballar «alegrement», sense profunditat, com traient-se del damunt un pes molest...

―Procura que, per atabalament o per lleugeresa, no perdin valor els teus esforços i, al capdavall, t’exposis a presentar-te davant de Déu amb les mans buides.