Llistat de punts

Tu també tens una vocació professional, que t’«esperona». ―Doncs, aquest «esperó» és l’ham per pescar homes.

Rectifica, per tant, la intenció, i no deixis d’adquirir tot el prestigi professional possible, en servei de Déu i de les ànimes. El Senyor compta també amb «això».

M’has preguntat què pots oferir al Senyor. ―No m’haig de rumiar la resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb un remat d’amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Interessa que breguis, que donis un cop de mà... De tota manera, coŀloca els quefers professionals al seu lloc: són exclusivament mitjans per arribar al fi; no s’han de prendre mai, ni de lluny, com la cosa fonamental.

¡Quantes «professionalitis» impedeixen la unió amb Déu!

Perdona’m la tossuderia: l’instrument, el mitjà, no ha de convertir-se en fi. ―Si, en comptes del seu pes corrent, una aixada pesés un quintar, el pagès no podria cavar amb aquella eina, gastaria tota l’energia a carretejar-la, i la llavor no arrelaria, seria ben inútil.

Sempre ha ocorregut el mateix: qui treballa, per recta i neta que sigui la seva actuació, fàcilment aixeca gelosies, suspicàcies, enveges. ―Si ocupes un lloc de direcció, recorda que aquelles aprensions d’alguns, respecte a un coŀlega concret, no són prou motiu per prescindir de l’«encartat»; més aviat mostren que pot ser útil en empreses més elevades.

Cal estudiar... Però no n’hi ha prou. ¿Què es pot aconseguir de qui es mata per alimentar el seu egoisme, o de qui no persegueix cap més objectiu que el d’assegurar-se la tranquiŀlitat, per d’aquí a uns anys?

Cal estudiar..., per guanyar el món i conquerir-lo per a Déu. Llavors elevarem el pla del nostre esforç, procurant que la feina feta esdevingui trobada amb el Senyor, i serveixi de base als altres, als qui seguiran el nostre camí...

―D’aquesta manera, l’estudi serà oració.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l’amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia ―no en trec cap lletra―, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar determinades conjuntures, determinades circumstàncies favorables...

Gira els ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats van sorgir conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per anticipar la seva vida pública. Amb dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s’admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes... Però Jesucrist compleix del seu Pare, i espera: ¡obeeix!

―Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar el món sencer a Déu, quan s’insinuïn aquelles iniciatives ―ànsies potser de deserció―, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves senderes.