Llistat de punts

L’heroisme del treball consisteix a «acabar» cada tasca.

Hi torno: en la senzillesa de la teva feina ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, has de descobrir el secret ―per a tants amagat― de la grandesa i de la novetat: l’Amor.

Aquell «stultorum infinitus est numerus» ―és infinit el nombre dels necis―, que es llegeix a l’Escriptura, sembla que creix cada dia. ―En les ocupacions més diverses, en les situacions més inesperades, encoberts amb la capa del prestigi que donen els càrrecs ―i fins i tot les «virtuts»―, ¡quants descuits i quanta falta de sindèresi hauràs de suportar!

Però no m’explico que perdis el sentit sobrenatural de la vida, i t’ho miris indiferent: molt baixa és la teva condició interior, si aguantes aquestes situacions ―¡i no tens més remei que aguantar-les!― per motius humans...

Si no els ajudes a descobrir el camí, amb un treball responsable i ben acabat ―¡santificat!―, et fas com ells ―neci―, o n’ets còmplice.

¿Obstacles?... ―De vegades, n’hi ha. ―Però, d’altres, te’ls inventes per comoditat o per covardia. ¡Amb quina habilitat formula el diable l’aparença d’aquests pretextos per no treballar...!, perquè prou sap que la mandra és la mare de tots els vicis.

¿Preocupacions?... Jo no tinc preocupacions ―et vaig dir―, perquè tinc moltes ocupacions.

Ara, que tens moltes coses a fer, han desaparegut tots «els teus problemes»... ―Has de ser sincer: com que t’has decidit a treballar per Ell, ja no et sobra temps per pensar en els teus egoismes.

Treballar amb alegria no equival a treballar «alegrement», sense profunditat, com traient-se del damunt un pes molest...

―Procura que, per atabalament o per lleugeresa, no perdin valor els teus esforços i, al capdavall, t’exposis a presentar-te davant de Déu amb les mans buides.

T’espantes davant les dificultats, i et retreus. ¿Saps quin resum pot dibuixar-se del teu comportament?: ¡comoditat, comoditat i comoditat!

Havies dit que estaves disposat a gastar-te, i a gastar-te sense limitacions, i te’m plantes en aprenent d’heroi. ¡Reacciona amb maduresa!

Després de conèixer tantes vides heroiques, viscudes per Déu sense sortir del propi lloc, he arribat a aquesta conclusió: per a un catòlic, treballar no és complir, ¡és estimar!: excedir-se de bon grat, i sempre, en el deure i en el sacrifici.