Llistat de punts

Vas començar amb molta embranzida. Però a poc a poc t’has anat enxiquint... I acabaràs ficat en la teva pobra closca, si et continues empetitint l’horitzó.

―¡Cada vegada has d’eixamplar més el cor, amb fam d’apostolat!: de cent ànimes, ens interessen totes cent.

Persones de nacions diverses, de races variades, d’ambients i professions molt diferents... Quan els parles de Déu, palpes el valor humà i sobrenatural de la teva vocació d’apòstol. És com si revisquessis, en la seva realitat total, el miracle de la primera predicació dels deixebles del Senyor: frases dites en llengua estranya, que mostren un camí nou, han estat sentides en el fons del cor de cadascú, en la seva pròpia llengua. I pel teu cap passa, prenent nova vida, l’escena de com «parts, medes i elamites...» s’han acostat feliços a Déu.

Els qui han trobat Crist no poden tancar-se en el seu entorn: ¡trista cosa seria aquest empoquiment! Han d’obrir-se com un ventall per arribar a totes les ànimes. Cadascú ha de crear ―i d’eixamplar― un cercle d’amics, sobre el qual influeixi amb el prestigi professional, amb la conducta, amb l’amistat, procurant que Crist influeixi per mitjà d’aquest prestigi professional, d’aquesta conducta, d’aquesta amistat.

M’has fet somriure, perquè t’entenc molt bé, quan em deies: m’entusiasma la possibilitat d’anar a noves terres, a obrir camí, potser molt lluny... Hauria d’esbrinar si hi ha homes a la Lluna.

―Demana al Senyor que t’augmenti aquest zel apostòlic.

«Per la via del just descontentament», se n’han anat i se’n van les masses.

Dol..., però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que estan espiritualment o materialment necessitats!

―Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i entre els humils: precisament enmig d’ells és on més de gust es troba.

Fuig dels sectarismes, que s’oposen a una coŀlaboració lleial.

La naturalitat no té res a veure amb la grolleria, ni amb la brutícia, ni amb la garreperia, ni amb la mala educació.

Alguns s’entesten a reduir el servei a Déu a la tasca amb el món de la misèria i ―perdoneu― dels polls. Aquesta tasca és i serà necessària i admirable; però, si ens tanquem exclusivament allí, a part que abandonaríem la immensa majoria de les ànimes, quan haurem tret els indigents d’aquella situació, ¿els ignorarem?

Creu-me, l’apostolat, la catequesi, ordinàriament, ha de ser capiŀlar: d’un en un. Cada creient amb el seu company immediat.

Als fills de Déu ens importen totes les ànimes, perquè ens importa cada ànima.