Llistat de punts

N’hi ha que erren per feblesa ―per la fragilitat del fang amb què estem fets―, però es mantenen íntegres en la doctrina.

Són els mateixos que, amb la gràcia de Déu, demostren la valentia i la humilitat heroiques de confessar l’errada, i de defensar ―aferrissadament― la veritat.

¡Com l’erren pares, mestres, directors.. que exigeixen sinceritat absoluta i, quan se’ls mostra tota la veritat, s’espanten!

Feies la teva oració davant un Santcrist, i vas prendre aquesta decisió: val més patir per la veritat, que no que la veritat hagi de patir per mi.

Afirmes que tens molt de respecte a la veritat... ¿Per això t’hi poses sempre a tan «respectuosa» distància?

Trobaràs gent a la qual, per la seva obtusa tossuderia, difícilment podràs persuadir... Però, fora d’aquests casos, val la pena aclarir les discordances, i aclarir-les amb tota la paciència que calgui.

Alguns no senten ―no volen sentir― més que les paraules que porten al cap.

Per a tants, la comprensió que exigeixen als altres és que tots es passin al seu partit.

¿Com és que mires, i escoltes, i llegeixes, i parles amb intenció roïna, i et dediques a recollir les coses «dolentes» que resideixen, no en la intenció dels altres, sinó només dins la teva ànima?

¿Que bastants difamen i murmuren d’aquella empresa apostòlica?... ―Doncs, tan aviat com tu proclamis la veritat, almenys ja n’hi haurà un que no criticarà.

Amb la polèmica agressiva, que humilia, rarament es resol una qüestió. I, per descomptat, no s’aconsegueix mai cap esclariment quan, entre els qui disputen, hi ha un fanàtic.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents de moda? ―Mira: de la mateixa manera s’ha definit al llarg dels segles la línia recta, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

La mentida té moltes facetes: reticència, martingala, murmuració... ―Però és sempre arma de covards.

Respon a aquell murmurador: ja li ho explicaré a l’interessat o en parlaré amb ell.

Per a tu, encara jove i que tot just acabes d’emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s’ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

«No s’encén el llum per posar-lo sota una mesura, sinó en un portallàntia, a fi que iŀlumini tots els de la casa; que brilli així la vostra llum davant els homes, de manera que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que està en el Cel.»

I, al final del seu pas per la terra, mana: «Euntes docete» ―aneu i ensenyeu. Vol que la seva llum brilli en la conducta i en les paraules dels seus deixebles, en les teves també.

No t’espantis ni et sorprenguis, davant el tancament d’alguns. No deixarà d’haver-hi mai infatuats que esgrimeixin, fent ostentacions de cultura, l’arma de la seva ignorància.

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. ―Però denota una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l’Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n’has de convèncer: la veritat històrica no pateix, pel fet que un cristià no coŀlabori a construir un pedestal, que no ha d’existir: ¿des de quan l’odi s’ha presentat com a model?

Raonen que, en nom de la caritat, tracten amb delicadesa i comprensió els qui atropellen altra gent.

―Prego a Déu que aquesta delicadesa i aquesta comprensió no siguin el camuflatge... dels seus respectes humans, ¡de la seva comoditat!, per permetre que cometin el mal. Perquè llavors... la seva delicadesa i la seva comprensió només serien complicitat en l’ofensa a Déu.